l'imcompetent tio de correus

Fa uns dies m'informen via e-mail d'una ONG amb la que col·laboro que correus els està retornant tot el que m'envien d'uns messos ençà i que els informe del meu canvi de domicili.Com que no hi ha hagut oficialment cap canvi domiciliari em presento a Correos de Benicarló per tal de presentar una reclamació.
El senyor de la finestreta em diu que he de parlar amb el cap de repartiment. Així que el truca i em fa esperar-lo una estona breu. El cap de repartiment es dirigeix a mi i em convida a passar a l'oficina.
Ens aseiem i li explico la situació. Amb bones formes em demana disculpes al mateix temps que em diu que ell "no em pot garantir que els enviaments m'arriven al domicili". Em dona una tarja i em diu que davant qualsevol problema m'adrece a ell.
Li responc que no vull anar a males, així que no presentaré la fulla de reclamacions de moment; però que si la situació es torna a repetir el full de reclamacions anirá acompanyat d'una demanda judicial. Moltes gràcies.
M'acompanya amablement a la sortida sense prometre sol·lució al problema i ens acomiadem.
Definitivament he descobert que a aquest home li paguen per una feina que no fa, un exemple més de que aquest país no va bé.

ROMANCE DE LA E.S.O

ROMANCE DE LA ESO


Dicen que va en retroceso
la enseñanza de la E.S.O.


Comprobarlo un padre quiso
y asaltó, sin previo aviso,
a su hija de quince años,
que, con modales huraños,
con evidente impaciencia,
con tono de displicencia
y prostibulario atuendo,
así le fue respondiendo:


-¿Cuándo vivió Alfonso Sexto?
-No está en mi libro de texto.
-¿Y está Felipe Segundo?
-A ese siempre lo confundo.
-¿Y doña Juana la Loca?
-En este curso no toca.
-Dí algún monarca absoluto.
-No se da eso en mi instituto.
-¿Y cuándo se perdió Cuba?
-Ésta... ¡tiene mala uva!
-Pues dí un pintor español.
-Eso no entra en el control.
-¿No sabes quién fue Picasso?
-No. De esas cosas, yo paso.
-¿Cuándo acabó la Edad Media?
-Pues vendrá en la Enciclopedia.
-¿Y las Navas de Tolosa?
-¡Me preguntas cada cosa...!
-¿Y qué fue la Reconquista?
-Si me dieras una pista...
-¿A qué equivalen mil gramos?
-¡Pero si eso no lo damos!
-¿Qué son los números primos?
-Eso tampoco lo dimos.
-¿La ecuación de primer grado?
-Pues tampoco la hemos dado.
-¿Y sabes mucho latín?
-¡Lo dices con retintín...!
-Y tampoco darás griego.
-Se escribe raro, me niego.
-¿Quién fue Ortega y Gasset?
-Lo miraré en internet.
-¿No estudias filosofía?
-¿Para qué me serviría?
-¿Y has dado Literatura?
-No sé... No estoy segura.
-¿Quién compuso 'La Odisea'?
-No tengo ni zorra idea.
-¿En qué obra sale Calisto?
-Yo, papá, eso no lo he visto.
-¿Y Gonzalo de Berceo?
-No viene en el libro, creo.
-¿Y Calderón de la Barca?
-¡Huy, papi, no me seas carca!
-¿Clarín, Baroja, Unamuno...?
-Pues no me suena ninguno.
-¿Algún autor del Barroco?
-De eso sé bastante poco.
-¿Quién fue el Manco de Lepanto?
-Papá, no preguntes tanto.
-Pero, ¿no leéis a Cervantes?
-¡A ese lo leerías antes...!
-Lo tuyo, hija, es deplorable...
-Pues he sacado notable
-Y de ciencias, ¿sabes algo?.
-Me voy, que esta noche salgo.
-Pero, entonces, tú ¿qué sabes?
-No me esperéis; tengo llaves.


Y el padre quedó perplejo.
Al mirarse en el espejo,
se notó cara de idiota.
Musitó una palabrota
y fue a meterse en la cama,
pensando en tan triste drama.

el que busco

Necessito donar un gir a la meua vida, no un gir de 180º però un gir en qualsevol cas.

Estic cansat d'anar de temporada en temporada; de treballs ocasionals i d'haver de tragar-me l'orgull davant determinades persones que a més d'ignorants són prepotents.

Estic cansat d'acceptar treballs que no suposen grans reptes per a mí i, que em permeten crèixer econòmicament però no professionalment ni com a persona (i li estic eternament agraït als amics que m'han ajudat a tirar endavant aquests projectes que m'han ajudat a viure).

Estic cansat de tindre la gent que m'estimo escampada pel món, des de Argentina i Sudàfrica fins a Palma i Bruxelles. D'haver de trobar en falta a un o a una a qui m'agradaria tindre al costat. Cansat d'haver de renunciar a estar amb els meus ( i això que agraeixo evitar totes les bodes i comunions) en moments importants.

Fins i tot buscant el canvi he de deixar coses importants al darrere. Estic mirant de creuar l'Atlàntic, és cert, per començar de nou i no sé si és una bona idea. Renuncio a la Mediterrània? Abandono els pocs amics que em queden a la zona i m'aventuro? Hauria d'oblidar els pits, la mirada i els llavis de la L. i buscar-me el futur en tot cas a Escòcia o Bélgica?

Per què collons és tan difícil? No sé per on començar

L'Europa que ens queda

Sóc bastant pesimista respecte a l'evolució econòmica, social i política del continent.

Possiblement em titllareu d'anticuat si defenso tesis marxistes-leninistes i no us faltarà raó; però encara crec que els bancs -inclosos BCE i FMI- han d'estar al servei de les persones i de la societat en conjunt i no al contrari. Segueixo pensant que cap govern deu fer prevaldre els drets dels bancs sobre els dels ciutadans.

La visita d'Angela Merkel i l'acord per retallar pensions i aumentar l'edat de jubilació als 67 em semblen péssimes notícies.

A nivell local em molesta que la gent done per fet que el PP revalidarà la majoria a Castelló i València així com a la majoria dels ajuntaments valencians on governa (encara que siga una previsió realista m'agradaria una mica més d'optimisme pels opositors). Es dona per fet que Rajoy no tardarà massa a ser president del govern.

Les revol·lucions a Egipte, Iemen i Tunis semblen pèssimes notícies als noticiers espanyols, suposo que la democràcia als països musulmans "és un perill per a Europa" com diu Aznar. I els mitjans russos apunten a una segona gran crisi econòmica a tot el continent que afectarà sobretot a Espanya i Alemanya el 2012.

Millor deixar de llegir la premsa i reprendre Dostoievski. Sembla que és moment de pensar seriosament en fer les Amèriques.

Espero per cert que a l'Argentina -si em decideixo a anar-hi- la gent sigui de mentalitat més oberta que al meu entorn més proper on darrerament sento comentaris que em semblen propis de fa vora 100 anys.

Desficiòs i apàtic

Ahir vaig anar a Tarragona per temes de feina, allí m'havia de trobar amb dos antics companys de feina i la directora de l'hotel on se suposa treballaré aquest any. L'oferta és , en principi, millor del que esperava i del que haviem parlat al octubre però esperava poder "fugir" cap a Mallorca.

Sense haver res confirmat a ses illes em quedava l'esperança que em truquessin abans de la confirmació a Salou.

El fet que la companya i nóvia del amic que em va buscar la feina (per dir-ho així ) em corregeixi el meu alemany quan és incapaç d'articular una frase sencera correcta m'irrita i el seu ànim de superioritat em molesta. Sembla que en lloc de fer-los un favor m'estiguin regalant la vida ells. Vam anar a dinar i vam estar tot el matí junts, es respirava però una calma tensa.

Acabat el dinar vaig decidir anar de compres per la ciutat. Era un dia de pluja com cada cop que hi vinc i l'ambient als carrers era estrany. Vaig trobar la ciutat més estranya que mai, potser pel meu estat d'ànim.

Vaig trobar un antic company de feina i amic que ara treballa a una caseta d'informació turística. Vam estar xarrant una estona amigablement i vaig marxar de tornada. Em vaig alegrar de trobar-lo però em va adivinar l'ànim:

- Sembles apàtic. No t'acaba de convèncer lo de Salou.

Cert, és un projecte que prenc amb relativa il·lusió però que no implica cap gran repte. Potser trobaré a faltar les noies de Mallorca però per fortuna tinc el Karaoke a 50 metres de casa. No tot havia de ser dolent.

Menorca no és Espanya

Abans de res dir-vos que aquest post no és una entrada independentista. Menorca avui per avui segueix sent espanyola i ho serà mentre els habitants de l'illa no declaren l'independència -fet que em semblaria lícit -, però aquest no és el tema.

Aquesta setmana he rebut la visita sorpresa d'uns familiars menorquins que van vindre a la costa valenciana en un viatge organitzat.

Em contaven que en una visita a Morella un jove d'uns 20 anys els pregunta d'on venien.

- De Menorca.

-Mallorca?

- No, Menorca. También en las Baleares pero de la isla de Menorca.

- Ah, o sea que no son españoles...

A la conversa -a un bar- en que em contaven aquesta història es suma un cambrer romanès.

- Pregúntenle como se lia un porro y verá como se lo explican. El otro día hablando con un jefe de obra no sabía decirme donde está Rumanía - quasi tots els seus obrers son romanesos segons ens explicava-y mirando el mapa dudó de donde estaba España.

Entra un jove conegut del cambrer i no ens sap dir la capital de La Rioja. Fem broma i continuem la conversa.

Pensem que estem abocats a la misèria cultural més abominable. No pretenc que els adolescents llegeixen a Flaubert i Dostoievski però em fa por una societat en la que l'ignorància és la nota predominant.

La major part dels joves desconeixen aquestos autors com tampoc saben qui era Fidias ni qui va inventar el termòmetre, la bicicleta ni l'arquitecte de la cúpula de Santa Maria dei Fiore a Florència. Molt menys han sentit parlar de la setmana tràgica de Barcelona ni del cas Matesa o dels successos de Cullera.

Em recorda tot açò a les crítiques que Max Aub va fer a la tecnocràcia tardofranquista on la gent es preocupava només de guanyar-se la vida i era igual saber que no saber. Un país on la gent no té un mínim de cultura, on no coneix el seu propi país és un lloc on es pot manipular fàcilment a la gent. I pel que veig ara en saber qui surt a "Gran Hermano" i "Mujeres, hombres y viceversa" en tenim prou. La resta està a la viquipèdia.

Fal·lera gegantera

L'any 1990 es va crear la Colla de Gegants i Cabuts de Benicarló essent els seus padrins "El Gran Pampofígol" que rep el nom de la fulla de figuera i "La Margallonera" que rep el nom d'una palma autòctona d'aquesta zona de la Mediterrània.

Vaig pertànyer a la colla des de la seua fundació fins fa poc temps i el món geganter va influïr molt en la meua cultura popular. L'ambient geganter va introduïr en el meu vocabulari paraules com: gralla dolça, cercavila, plantada, trobada, dolçaina, tenora, fal·lera, etc...

Vaig aprendre coses dels nostres pobles: les ermites de La Pietat a Ulldecona i la del Remei a Alcanar, els olis del Montsant o les obres de Josep Maria Jujol a Sant Joan Despí on destaca Can Negre. Vaig conèixer l'assud de Xerta i descobrir les avingudes de l'Ebre que van tindre lloc durant la primera meitat del segle XX.

Em vaig familiaritzar amb les jotes típiques del nord del Castelló i sud de Tarragona i degustar pastissets de cabell d'àngel, clotxa, moscatell, arròs al forn i estofat de bou entre d'altres.

La meua vida actual em va separar d'aquest entorn i ,tot i el meu agraïment a tot el mon geganter - des de la Colla de Benicarló fins a la Coordinadora de les Meridionals - he declarat ja el final d'una etapa que em va aportar moltes coses interessants i moments de diversió i coneixements sobre les nostres terres.

És difícil que torne a la colla i que senti aquest món amb l'intensitat amb que ho vaig fer, però el cert és que seria molt complicat entendre'm sense ell. El "ball plà" de Sant Mateu, el "ball de mantons d'Ulldecona, les gralles, dolçaines i tabalets; el "Cant dels Maulets", les baldanes de Tortosa, les faixes rojes... formen part del entorn en el que m'he criat i en el que he crescut com a persona.