Menorca no és Espanya

Abans de res dir-vos que aquest post no és una entrada independentista. Menorca avui per avui segueix sent espanyola i ho serà mentre els habitants de l'illa no declaren l'independència -fet que em semblaria lícit -, però aquest no és el tema.

Aquesta setmana he rebut la visita sorpresa d'uns familiars menorquins que van vindre a la costa valenciana en un viatge organitzat.

Em contaven que en una visita a Morella un jove d'uns 20 anys els pregunta d'on venien.

- De Menorca.

-Mallorca?

- No, Menorca. También en las Baleares pero de la isla de Menorca.

- Ah, o sea que no son españoles...

A la conversa -a un bar- en que em contaven aquesta història es suma un cambrer romanès.

- Pregúntenle como se lia un porro y verá como se lo explican. El otro día hablando con un jefe de obra no sabía decirme donde está Rumanía - quasi tots els seus obrers son romanesos segons ens explicava-y mirando el mapa dudó de donde estaba España.

Entra un jove conegut del cambrer i no ens sap dir la capital de La Rioja. Fem broma i continuem la conversa.

Pensem que estem abocats a la misèria cultural més abominable. No pretenc que els adolescents llegeixen a Flaubert i Dostoievski però em fa por una societat en la que l'ignorància és la nota predominant.

La major part dels joves desconeixen aquestos autors com tampoc saben qui era Fidias ni qui va inventar el termòmetre, la bicicleta ni l'arquitecte de la cúpula de Santa Maria dei Fiore a Florència. Molt menys han sentit parlar de la setmana tràgica de Barcelona ni del cas Matesa o dels successos de Cullera.

Em recorda tot açò a les crítiques que Max Aub va fer a la tecnocràcia tardofranquista on la gent es preocupava només de guanyar-se la vida i era igual saber que no saber. Un país on la gent no té un mínim de cultura, on no coneix el seu propi país és un lloc on es pot manipular fàcilment a la gent. I pel que veig ara en saber qui surt a "Gran Hermano" i "Mujeres, hombres y viceversa" en tenim prou. La resta està a la viquipèdia.