dijous, 3 de febrer del 2011

L'Europa que ens queda


Sóc bastant pesimista respecte a l'evolució econòmica, social i política del continent.
Possiblement em titllareu d'anticuat si defenso tesis marxistes-leninistes i no us faltarà raó; però encara crec que els bancs -inclosos BCE i FMI- han d'estar al servei de les persones i de la societat en conjunt i no al contrari. Segueixo pensant que cap govern deu fer prevaldre els drets dels bancs sobre els dels ciutadans.
La visita d'Angela Merkel i l'acord per retallar pensions i aumentar l'edat de jubilació als 67 em semblen péssimes notícies.
A nivell local em molesta que la gent done per fet que el PP revalidarà la majoria a Castelló i València així com a la majoria dels ajuntaments valencians on governa (encara que siga una previsió realista m'agradaria una mica més d'optimisme pels opositors). Es dona per fet que Rajoy no tardarà massa a ser president del govern.
Les revol·lucions a Egipte, Iemen i Tunis semblen pèssimes notícies als noticiers espanyols, suposo que la democràcia als països musulmans "és un perill per a Europa" com diu Aznar. I els mitjans russos apunten a una segona gran crisi econòmica a tot el continent que afectarà sobretot a Espanya i Alemanya el 2012.
Millor deixar de llegir la premsa i reprendre Dostoievski. Sembla que és moment de pensar seriosament en fer les Amèriques.
Espero per cert que a l'Argentina -si em decideixo a anar-hi- la gent sigui de mentalitat més oberta que al meu entorn més proper on darrerament sento comentaris que em semblen propis de fa vora 100 anys.