Multiculturalitat

Ortifus a Levante- El Mercantil Valenciano











L'altre dia vaig sortir a fer unes compres una mica més enllà de la zona on visc últimament. Com que no m'agrada conduïr i les dificultats per aparcar són elevades a la zona on em dirigia, vaig anar a peu recorrent una zona freqüentada per immigrants, especialment magrebins, que ténen els seus petits negocis per aquests carrers.Parlen naturalment en àrab entre ells, però han aprés el castellà i algun d'ells -oh, sorpresa abans que molts dels que van vindre de Múrcia i Andalusia als anys 60 i 70 - el valencià. Aquells que et coneixen de vista et saluden sempre amb un somrís.Continúo el camí i em trobo al germà de la meua fillola. És equatorià i va vindre aquí quan jo ja anava rondant per aquets mons de Déu, així que he tingut converses intenses amb ell dues o tres vegades. Em para i em diu que la xiqueta està aprenent a llegir i que no solta el llibre que li vaig portar de Madrid, parlem de reunir-nos en un dinar familiar: la paella serà acompanyada de cebiche i encebollado.
Més a prop de casa, una dona protesta perquè "les del mocador ténen més drets que natros; es passen el dia al metge i les atenen millor i abans que a natros"(sic). Altres diuen que aquesta gent que vénen de països tropicals "només porten malalties (ells diuen enfermetats) que aquí ja estaven erradicades".
Penso en la gent que he conegut durant aquest temps. Equatorians, magrebins -de Marroc i Algeria-, senegalesos, colombians, costaricencs... i em plantejo un parell de preguntes:

- Per què hi ha gent que té por a les diferències culturals o de color dels altres?
- És impossible una convivència?

Suposo que el principal problema és la desconeixença d'uns vers els altres, però em veig en l'obligació de recordar a qui corresponga que un xiquet o una xiqueta negre - no cal buscar eufemismes- nascut a un hospital valencià és ja un xiquet o una xiqueta valencià. El mateix passa amb els fills de gent vinguda del magrib o de les Amèriques.
Òbviament hi haurà diferències en la manera d'entendre la vida, en el fet religiós o en el color de la pell; però són part de la nostra terra encara que vinguen de fóra i ens poden aportar una riquesa complementària en àmbits culturals, econòmics o gastronòmics. Perquè no?

Lamentablement a aquest país tendim a dir sense pensar que és "la millor terreta del món", que la nostra gastronomia i les nostres demostracions culturals són les millors i més grans del món ,etc... Certament hi ha coses que cal valorar positivament i que formen part de l'imaginari popular: la paella, les falles o la Moixeranga en són bon exemple. Però des del meu particular punt de vista cal valorar també els punts forts de les cultures d'importació que conviuen amb la nostra per tal de fer del mestissatge una característica enriquidora.
I com diria Aznar: "menudo coñazo acabo de soltar" :-P