A la taula d'en Bernat

El meu estil de vida ha marcat la meua manera de menjar i com diu el dit som el que mengem -millor dit som com mengem. Igual m'he vist obligat a fer-me dinars i sopars pel meu compte que he tingut lloc al restaurant dels hotels on he treballat o he menjat als menjadors del personal.

Per fortuna mai m'ha molestat ficar-me entre fogons. He aprés a la cuina del Parador de Benicarló -que vaig veure des de dins durant algun temps, també ho he fet a casa dels meus pares i dels meus avis. He intercanviat consells de cuina amb companys de pis de diverses nacionalitats: italians, eslovens i una colombiana. També amb farncesos, belgues i gent de les Terres de l'Ebre

Viure al camp i ser de família marinera m'ha aportat coneixements culinaris de la tradició mediterrània. Els mariners portaven un balde -una galleda- de peix a casa cada dia i el canviaven a algun llaurador per unes carxofes o una col , o a un caçador per tords o un conill. D'aquesta manera no és llançava menjar i es facilitava el arribar a final de mes.

M'he fartat de pelar tords caçats a l'enfilat o a la parança, he aprés a fer conserves de tomaquet i així mateix he aprés a limpiar peix i fer arrosos, com bon valencià -i no només paella.

Als hotels he vist les cuines que m'han aportat idees que aplico quan he de fer alguna menjada especial combinades amb els aports tradicionals.

I és que, una de les coses que ens caracteritza als mediterranis tradicionalment és que vivim al voltant d'una taula ben parada. No entenem una festa sense un bon àpat. I tant és així que tenim un bon grapat d'expressions relacionades amb el fet gastronòmic. Se me'n ocorreixen vàries:

- A la taula i al llit al primer crit (i per treballar deixa't cridar).

- A la taula d'en Bernat qui no hi és, no hi és comptat.

- Qui canta a la taula i es pixa al llit no t'e l'enteniment complit.