Està passant

El volíeu comentar i aquí el teniu. Havia pensat en treure'l del meu blog per tal d'incorporar en el seu lloc un post de temàtica més amable, però potser la situació requereix que explique aquestes coses que estan passant al País Valencià.

Estic en una situació molt compromesa. Els meus ingressos són escasos, el meu futur és cada dia més incert i els problemes urbanístics ataquen la meua família de manera agresiva com una fera que es veu acorralada.

Estic esperant ansiosament que

comence la temporada i que em confirmen el meu lloc de treball i la destinació.

Per altra banda m'estic planetjant tornar a l'atac, tornar a fer públiques les vergonyes de les administracions públiques, encara que crec que m'interesa més la discreció.

Pel Maestrat corren rumors, es parla de gent que podria estar involucrada en trames de corrupció que ja estan sent investigades, diuen que hi ha gent que està venent finques que no són seues -i em consta que és veritat- però la gent ho diu en la boca menuda. Hi ha notaris i empresaris amenaçats i atacats, polítics que callen i d'altres que prenen decisions sense escoltar els veïns.

Veïns que es quedaran al carrer perquè un carrer passa per damunt de casa seua, edificis que es construeixen abans que el propi carrer. Obres que s'adjudiquen a empreses que -alguns afirmen- són propietat del sr.alcalde. Construccions de 250 adosats sense licència a la Tinença de Benifassà...

Això sí, la província lidera l'increment d'atur i en poc més d'un any ha passat de la plena ocupació a superar en un més d'un punt la mitjana estatal. El president de la diputació està sent investigat per no sé quants casos, la Generalitat paga 21 milions d'€uros en interessos només en sanitat.

Mentrestant a la majoria ens costa arribar a final de més i al carrer es comença a sentir frases com "encara hi ha gent que no està a l'atur","no hi ha faena" o "se m'acaba la prestació".

Un desatre generalitzat que m'ha arribat a mí, però que tindrà sol·lució aviat. Tan fàcil com marxar una altra vegada molt a pesar meu.

1) Nota aclaratòria: la fotografia superior és una bandereta de Volgograd, antiga Stalingrad- famosa per la batalla de la 2ª Guerra Mundial-, regal d'un funcionari de la localitat. Qualsevol escusa és bona per mostrar-la i em feia il·lusió.