Enrere queda

Torno al Maestrat gairebé cinc anys després i sense il·lusió. Ho faig perquè m'obliguen circumstàncies econòmiques personals i sembla que em quedaré una bona temporada segons dedueixo de la feina de la que disposo actualment.
Només fa un mes que vaig marxar i ja trobo en falta el Tarragonés: Salou, Vila-seca i Tarragona que han significat tant per mi els darrers anys. Deixo enrere una ciutat, Tarragona, que m'ha donat el que la meua terra m'ha robat.
Els cafès amb la V,A,D i S; les cerveses amb els amics mentre veiem els partits del Barça;les carreres per agafar l'autobus i anar a la feina a Vila-seca o a Salou, les hores a la facultat de lletres; o fins i tot poder prendre alguna cosa amb els amics evitant les preguntes indiscretes que allà no em fan i aquí són una constant.
Les converses amb un agradable alcalde Ballesteros -totalment oposat al insoportable senyor Domingo que governa Benicarló, per exemple, i no ho dic només per les tendències polítiques-; etc...
Torno a un país on la majoria odia la Catalunya que significa una part important de la meua vida; on la gent és xafardera sobremanera (trobo que allà no em passa tant); i on quan dius que alguna cosa s'està fent malament la resposta més ocurrent és dir: i a Catalunya què? o parlar malament dels comunistes (i jo no ho sóc, però molesta que no sàpiguen escoltar. I per a mostra l'últim informe de la ENAR( Xarxa Europea Contra el Racisme)afirma que la extrema dreta guanya posicions al País Valencià de manera especial on afirma que aquests "Están creciendo, rodeándose de un discurso populista asqueroso. Para estos grupos los inmigrantes sobran."
Torno a un poble on la llibertat d'expressió i d'informació és limitada (cas TV3 o la dificultat de trobar diaris en català-valencià);on la televisió pública només parla de les benevolències del govern Camps; i on la situació econòmica és molt pitjor que la mitjana estatal i europea.
En definitiva, que torno a contracor i que estic convençut que tornaré a Tarragona que és la ciutat que m'ha adoptat.
Compatriotes valencians ho sento, Catalunya no és perfecta però jo he viscut millor i els treballs que he desenvolupat allà són els que més m'ha aportat personalment i professional. Estimo la meua terra valenciana però sóc pessimista en veure el camí que s'ha pres.
Òbviament, aquesta simplement és una percepció personal i amb aquest escrit no vull dir que els valencians siguem pitjors que els catalans sinò que m'he sentit més a gust a Tarragona que a Castelló.