El meu avi em va ensenyar a votar, ell republicà conservador- encara conservo amb gran carinyo un exemplar de EL NIÑO REPUBLICANO que va conservar amagat durant els anys de represió-, va canviar de vot les últimes legislatures; però mai va faltar a unes eleccions, fins i tot quan ja estava en fase terminal va voler anar a votar.
Per mi votar és sagrat, però també ho és expressar les meues opinions lliurement i escoltar les dels altres.Per desgràcia, com si fos sortit de la caverna de Plató, no em puc callar les meues opinions ni allò que veig al meu entorn, i això m'ha causat més d'un problema. Estudiar i formar-me opinions per ser jo mateix recordant que hi va haver altres als qui no els van deixar; i sobretot parlar amb gent de fora que no veu les coses com jo però amb qui em puc entendre.
Per això em sorprén que a Canal 9 diguen que un 40% dels joves valencians estan a favor de la pena de mort, pel mateix motiu que m'alarma que estudiants universitaris em diguen que ells no pagarien mai per visitar un museu, que no coneixen els seus polítics i que mai han anat a votar.
Em sorpren que més d'un critique a la gent que es veu en necessitat de demanar, dormir als caixers o buscar alguna cosa que dur-se a la boca dels contenidors dels supermercats.
Em sorpen negativament també que aquells que presumeixen de democristians es neguen a permetre identificar els morts durant la Guerra d'Espanya i el franquisme per que les seues famílies els puguen enterrar dignament, també que ho fassin gent d'esquerres com Santiago Carrillo; que l'esglèsia catòlica considere a dia d'avui pecat l'us d'anticonceptius que poden ser l'única manera de pervindre la SIDA, que alguns seguisquen fent la vista grossa a les persecucions per idees polítiques, color de pell o tendències sexuals.
1 comentari:
A mi també em sorprenen, o més aviat diria que em fan por. Sembla que la gent es torna cada cop més reaccionaria.
Jo fa temps que vaig deixar d'anar a votar. No em sento representada per cap partit, no tant per les idees sinó per la manera de fer. M' enrabia profundament aquest progressisme de postal, el mesurar cada paraula perque tot quedi políticament correcte i supeditar les accions als vots que puguin donar. M' indignen les mesures propaganda que només serveixen com a cop d'efecte per que si mires més enllà només son mesures buides i sobretot em fa fàstic aquesta classe política nostra que és capaç de vendre l'ànima al diable per un cotxe oficial.
Tot i això avui veig les coses una mica menys negres. M'alegra que finalment s'hagi escollit a Cayo Lara com a coordinador general d' IU. No per que sigui el candidat del PCE sinó perqué em sembla una persona més coherent i honesta que la majoria de les que acostumen a moure's per aquest món.
Publica un comentari a l'entrada