Aquest cap de setmana, com cada any ens hem reunit i em fet un sopar els amics de adolescència. Un d'ells ha estat a Berlín fa uns dies i ens a portat unes pedres que diu són robades del mur (precisament per ser robades no hi ha cap certificat que ho demostre). Molest per l'acció, em vaig quedar amb el troç de formigó i m'he fet plantejaments que mai m'havia fet tan profundament: existeix realment Europa?
Si és així, què és el que ens uneix? tenim llengües i història diferenciades,no ens uneix ni tan sols la religió: països europeus ténen importants grups musulmans (és el cas de Bòsnia o Turquia) i altres majories Ortodoxes, com Grècia i Russia, Anglicanes (Regne Unit) o Luteranes (Alemanya).
Tampoc hi ha una continuïtat geogràfica: molts geògrafs consideren Europa una simple península de Euràsia i cal sumar les importants illes com Creta, Xipre o les Illes Britàniques.
Aquest matí he anat a fer les compres de Nadal que van en gran part a Bèlgica i m'han preguntat per la situació allà (ja sabeu el cas FORTIS, la dimissió del govern en el marc d'una crisi que dura des de 1997,etc...)he parlat poc perquè tot i la rel·lació amb el país els meus coneixements sobre la situació político-econòmica es limiten a la única versió dels amics que tinc allà.
El botiguer, vinculat segons ell a la política de la comarca, m'ha dit que la crisi és molt més gran a Espanya i ha valorat positivament en canvi les polítiques de Leterme i Berlusconi. No li he respost, i mentre possava al sac la samarreta de Barça per al xiquet hem passat a parlar de futbol.
Per cert, aquesta foto està presa al cor de Brussel·les el dia 14 d'octubre just el mateix dias en que Fortis destapava la seua crisi i es va iniciar la situació que ha desembocat en la dimissió del govern del conservador Yves Leterme i quan algun sector minoritari però important demanava ja que el país sortís de la zona euro.
1 comentari:
Pos es la que hay... I volguem o no ens tocarà pringar. De totes meneres, que ningú es talli les venes. El govern vetllà per nosaltres i protegirà als bancs i les multinacionals perque no passin necessitats. I nosaltres, d' aquí un parell d'anys, si el món no s'ha enfonsat, ja podrem tornar a gastar com abans i endeutar-nos fins a les orelles per tenir el millor cotxe del barri.
Publica un comentari a l'entrada