El món està malalt

No és cap novetat: crisi econòmica (als països desenvolupats, que lo dels altres ja no té cura), epidèmies de malària i SIDA, fam, contaminació, atemptats terroristes...
Prova de la gravetat de l'assumpte econòmic és l'última oferta de treball que m'han ofert a València: assessor financer.
Han exisit sempre però que m'oferisquen aquest treball a mí que sempre vaig tenir problemes amb la comptabilitat m'ha sorprés i que em truquen des de València més encara. M'ho estic pensant.
Tornant al tema, la situació al món és complicada. Ho és a casa nostra on cada vegada més es veu gent replegant "menjar" dels contenidors dels supers, cada vegada més gent demanant als carrers i dormint als caixers.
Ho és per als productors que es veuen obligats a vendre els seus productes més barats per la deflació- un fet econòmic que rarament passa- i per als consumidors que veuen com els seus ingressos disminueixen i no ténen segur el seu sou. Però encara ho és més per als pobres de països que ara amb la crisi oblidem més encara, si els europeus no arribem a final de mes som menys generosos amb les ong's (lógic per una altra banda).
Els països arabs es veuen obligats a reduïr el preu del cru , el seu principal actiu econòmic i això afavoreix en molts casos la nacionalització de empreses reduïnt la activitat empresarial i l'ingrés d'actius financers d'altres països més rics; la qual cosa fa més deficitària la balança fiscal dels països en vies de desenvolupament.
Com diria un proverbi africà : Quan els elefants lluiten qui pateix són les formigues" o més senzill encara la crisi que la paguen els pobres.