En principi anava a escriure sobre un tema trivial i menys delicat, com sempre; però les circumstàncies obliguen a fer un canvi. Així que aquí us deixo una petita història que espero us agradi i semble interessant.
Va ser per casualitat, que fa poc més d'un any vaig visitar amb la Colla de Gegants i Cabuts de Benicarló un poble rossellonès anomenat Argelers sur Mer.El poble, amb un cert patrimoni romànic havia albergat a la platja un camp de refugiats per als espanyols que aconseguien creuar les frontres en època de la mal anomenada Guerra Civil. Els refugiats vivien allà en unes condicions lamentables i infrahumanes i comptaven amb poc suport de les autoritats franceses.
Una jove dona d'origen suís i de família benestant va decidir marxar al Roselló i ajudar a les joves dones que en aquelles situacions tan complicades havien de parir. Elizabeth Eidenberg va habilitar un edifici i va fundar allí la maternitat suïssa d'Elna que va funcionar durant la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial.
Jo la vaig visitar quan es feia una exposició amb al col·laboració del Ministerio de Cultura espanyol, l'ajuntament d'Elna i alguna administració francesa més; titulada Vivre sous les bombes (Viure sota les bombes). Allí van nàixer centenars de nens i, gràcies als esforços de Elizabeth i de moltes de les mares que es van decidir a col·laborar van sobreviure xiquets i mares que d'altra manera no ho haguéssin fet.
Com aficionat a la fotografía i a la història vaig fer fotos i recollir informació sobre aquesta història plena d'emoció, tristesa i esperança a l'hora i vaig decidir penjar fotos de la maternitat al Google Earth. Amb els canvis d'ordinador, d'adreça i altres, no obstant, les vaig perdre.
Ara acabo de rebre un mail que diu el següent:
Yo soy uno de los niños que nací ahí en 1940, mi madre María García trabajó ahí durante dos años y medio como encargada del cunero. En enero de 2009 cumplirá 70 años de que la señorita Elizabeth Eidenbenz fundó esa maternidad. El edificio está en pié como se ve en la foto y ahora es propiedad del pueblo de Elne.
I com que sóc com sóc, no puc fer més que dir-ho aquí: el Felipe Sáez va ser un dels xiquets que va tindre la sort de nèixer aquí.
Si voleu més informació sobre el tema l'escriptora francesa Hélène Legrais va publicar una novel·la molt interessant i de gran èxit amb el títol de "Les enfants d'Elizabeth", crec que en espanyol es titula amb la traducció literal "Los niños de Elizabeth".
3 comentaris:
M'han vingut mil coses al cap quan he llegit aquest post. Però no sóc capaç d'ordenar-les per posar algo amb cara i ulls. M'ha agradat molt la sensibilitat que transmet.
Quina il·lusió rebre aquest mail, no?
Molta il·lusió òbviament.
Quantes històries personals amaguex aquelles parets?Realment la història d'aquesta maternitat, d'aquelles platges on hi havia el camp de refugiats també a mí em van portar mil pensaments difícils d'ordenar.
Quina desconnexió! però és agradable tornar i llegir històries com les teves.
Molt maca. Aquestes coses que té la vida... fan que ens l'estimem més!
Publica un comentari a l'entrada