Estupidament feliç

Els darrers canvis a la meua vida no es limiten a acabar una carrera, marxar d'aquí per allà buscant una feina que s'adapte a les meues necssitats professionals i abandonar -a mitges el Maestrat.
Ha sigut un canvi d'etapa on els amics s'han anat quedant pel camí i les persones que sabies sempre on estaven ara estan gairebé desparagudes. Certament, he conegut gent especial, he après noves coses i sóc mitjanament feliç; però he deixat coses importants pel camí.
Des d'abans de començar la carrera els canvis han protagonitzat la meua vida: la mort de la meua àvia, el treball a la fàbrica, els viatges, el treball als hotels, les classes a la universitat i les tardes a la Facultat de Lletres amb la V.,els cafès, l'animació, la familia belga, la mort de l'avi, els problemes amb l'ajuntament, el contacte amb les plataformes ciutadanes i els partits polítics i els companys i companyes de pis i de feina...
He descobert la importància de veure un partit de futbol al pub amb uns amics, de prendre un cafè amb una bona companyia o de les bones paraules d'un superior cap a mi. He après a no escoltar a qui no s'ha d'escoltar després dels problemes amb les granadines.
He abandonat la tele per la lectura i els esports;he aprés a ser feliç sense motius i a valorar encara més les petites coses sense donar excesiva importància a aquells que no ho fan.
He représ les lliçons de guitarra espanyola i començat els estudis en dret i he decidit aprofitar cada segon se la meua vida en coses que em facin sentir millor.
I tot li dec als meus caps que van confiar en mi quan em vaig arriscar; als clients que em van salvar un show, em van convidar a casa seua a Bèlgica i ara em consideren de la família; a aquells que em van dir que mai aconseguiria res-ja els vaig dedicar un post fa temps- i a les granadines que em van fer emprenyar dia si i dia també aquest estiu.