dimarts, 21 d’octubre del 2008

Crazy, pensaments d'un boig

Aquesta cançó em va salvar més d'un moment aquesta temporada.

Per què hi ha gent que admira el que faig? Per què hi ha persones que voldrien fer el mateix que jo però que no s'atreveixen per por a perdre la rutina?

Jo m'he dedicat últimament a fer un treball que m'agadava però que em resultava difícil; m'agraden els resptes. Potser estic boig, però després de la temporada i quan estava pitjor de diners que en temps anteriors vaig fer el viatge que tenia pendent (mentre segeuixo esperant cobrar un deute important) des de feia temps. He gaudit de cada moment mentre hi ha gent propera a mi que no entenia el que estava fent, però que admiren les meues decisions.

Només tracto de ser feliç a cada moment de la meua vida, sense preocupar-me més del que diuen els altres. He recuperat la meua infantesa anys després, torno a ser jo mateix i he aconseguit el que sempre he volgut a nivell personal, però queden tantes coses a fer...

3 comentaris:

Utnoa ha dit...

Les taques em recorden al test de Rorschach... pot ser que ho siguin?

Marc ha dit...

doncs no ho sé utnoa, es tracta d'un videoclip que creia adient per al escrit. Però vist el tema de la cançó podria ser

Marc ha dit...

en resposta a la teva pregunta he investigat i segons s'afirma des d'alguns cercles psiclògico-muscicals Gnarl Barkley es va inspirar en aquest famòs test per al videoclip de la seua cançó Crazy que acabeu de veure.