I aleshores un vellard que tenia un hostal, digué: Parlans del menjar i del beure.
I ell va dir;
Tant de bo poguéssiu viure del perfum de la terra i, com les plantes aèries, us nodrissiu de la llum.
Però, ja que heu de matar per menjar i heu de robar al que acaba de nàixer la llet de la seva mare per tal d'apagar la vostra set, feu que això sigui un acte de devoció.
I que la vostra taula sigui un altar en què els purs i innocents del bosci la plana són sacrificats per allò que és més pur i encara més innocent en l'home.
Quan mateu un animal, digueu-li en el vostre cor: " Pel mateix poder que t'occeix jo també seré occit, i també seré consumit.
Perquè la llei que t'ha lliurat a les meves mans,també em lliurarà a unes mans més poderoses.
La teva sang i la meva no són més que la saba que alimenta l'arbre del cel"
I quan claveu les dents en una poma, digueu-li en en vostre cor:
" Les teues llavors viuran en el meu cos, i les poncelles del teu demà floriran en el meu cor, i el teu perfum serà el meu alé, i junts en alegrarem en totes les estacions"
Khalil Gibran,
El Profeta- Beirut.1923
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada