Tenia ganes d'escriure sobre un dels programes humorístics que va marcar la meua adolescència: vaig arribar a conèixer aquest programa als 14 o 15 anys, anant a l'acadèmia d'anglès.
Veure a uns adults vestits de xiquets i fent acudits fàcils però d'humor blanc no és un alicient a primera vista per a seguir aquest programa, però precisament això el feia especial.
El Chavo vivia a un barril- el nº 8 de la "vecindad"- i no tenia res més que la roba que duia damunt ni una familia que el cuidara.
Don Ramón no tenia una feina fixa i era vidu amb una filla, i a més el pobre sempre rebia cops.
Doña Florinda era una rica vinguda a menys amb un fill tonto de nom Quico.
El Profesor Girafales estava enamorat de doña Florinda i tenia uns alumnes quant més no poc aplicats.
I el més ric del barri, el señor Barriga, que sempre rebia els cops dels nens -especialment del Chavo- estava sol amb un fill.
Així que el humor barrejat amb la tendresa de veure personatges amb els seus problemes i desgràcies personals feien emocionar i riure a l'hora. Especialment recordo aquell episodi en que el Chavo del 8 vol estar malalt, perquè una vegada va estar-ho i va menjar una torta de jamón.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada