He de confessar que mai vaig ser un gran esportista. A l'escola a dures penes aprobava l'educació física, però això ha anat canviant.
quan tenia setze anys vaig fer el Camino de Santiago -una part d'ell- sense cap complicació i vaig començar a aficionar-me al trekking. M'he recorregut Teruel, l'interior de Castelló, part de Girona entre d'altres.
D'un temps ençà, des de que em dedico a l'animació; he començat a fer altres activitats i esports.
Vaig aprendre a jugar a la petanca, faig classes d'aquagym, i organitzo partits de waterpolo.
Practico tir amb pistola, arc i carabina; i estic començant a practicar l'esport de la vela.
El meu cos ha canviat notablement, però el meu psico també. He aprés -gràcies a tot això i al tracte amb la gent-a valorar menys els diners i més altres apsectes; se m'ha endurit-potser massa- el caràcter.
5 comentaris:
L' Educació física era la meva gran tortura a l' institut :-)
M' alegro de que aquest blog continui tenint vida, encara que de vegades pels teus escrits sembla que estàs una mica en crisi. Espero que sigui només una impressió.
època de transició, estimat tigre de papel
weno, doncs estem igual.
Ja ens explicaràs a on et porta aquesta transició.
si tot va be, a Costa Rica via Brusel·les
Publica un comentari a l'entrada