Després d'una legislatura insoportable per a la majoria d'espanyols amb crisis com la del Prestige, l'involuració a la Guerra d'Iraq en contra de l'opinió pública, protestes estudiantils i altres; el govern de José Maria Aznar havia quedat amb una imatge negativa davant molts espanyols.
La dimisió del President que va ser succeït per Mariano Rajoy a les llistes del Partido Popular va facilitar el canvi, i els atemptats de l'11-M a Madrid van afavorir la participació ciutadana.
Amb això no vol dir que siga un ferm partidari del govern actual a l'estat; més be sóc bastant crític amb algunes qüestions per considerar-lo poc compromés. Però el que si és cert que Espanya necessitava un canvi social.
Només em fastida el poc compromessos que són els nostres governs amb temes primordials i dels quals deurien ser uns abanderats com és el cas del Sahara Espanyol, o del tema de Palestina.
I ara em definiré com Nasserista i propalestí. Per principis sóc un defensor dels pobles oprimits com el Sahara, Palestina o el Tibet i em fastidia que els governs no ho siguen. Més quan el culpable d'una d'aquestes situacions és un d'aquestos països. Em refereixo a la situació del Sahara .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada