Fa uns dies el meu estimat Tigre de Papel em deia que semblava que estava en crisi i jo li vaig respondre que simplement era un efecte dè l'època de transició que estic vivint.
És cert que estic vivint un moment d'importants canvis en la meua vida: el fi dels estudis, un treball totalment diferent al que havia fet fins ara, gent diferent, canvis constants de domicili, deutes i pagaments pendents, la distància amb els amics i família, etc...
El fet és que en aquesta situació em vaig aferrar a l'amistat amb dues noies, una de les meues noves companyes d'animació i una noia que havia estudiat amb mi i que viu ara aquí a Salou. Pel que siga la rel·lació amb elles no va funcionar i em vaig sentir una mica desplaçat i sol. Ara acaba la temporada i la feina ha anat bé, però tot fa pensar que no em renoven i que després de l'octubre aniré a l'atur.
Són uns clients i amics d'allà els que m'han convidat a nar a Bélgica de vacances i jo he acceptat. Potser aquest viatge done un gir a la meva situació actual. Ara resulta que torna des de Costa Rica una amiga i m'ha trucat perque siga el seu primer contacte a Catalunya a més de la familia que li resta aquí.
Per fortuna la feina que faig m'agrada tot i ser pesada a vegades, la rel·lació amb la gent fa que els pensaments negatius despareguen a estones. Tot i així, cada dia hi ha un moment per pensar:
"Què collons estic fent aquí?"
1 comentari:
Les èpoques de canvi també tenen la seva part positiva, són com una tela blanca que hem de pintar.
Quan no tenim res a on aferrar-nos també som més valents per començar coses noves. Ànims en la teva nova etapa!
P.D. Avui m'han confirmat que tinc feina fins al desembre :-)
Publica un comentari a l'entrada