Tinc un problema amb la gent que coneixo cada temporada: Els hi prenc confiança i carinyo; i després em fallen.
Aquest estiu he compartit moltes hores amb les meues companyes d'animació, dos noies molt guapes del sud (Granada).Em vaig enamorar d'una d'elles però ens hem cansat uns dels altres; em menteixen i m'intenten prendre el pel perquè jo faci part de la seua feina. No he estat a gust amb elles al final.
Ara marxen i no sé si estar trist per la seva marxa o celebrar-ho.
Per altra banda d'aci a poc acaba la temporada (no sé quan) i no tinc plans més enllà d'ella. Així que em sento "al borde del abismo". No he de tornar a la Universitat, no tinc feina per al octubre ni lloc on caure; però no vull tornar a casa els pares (ja no tinc edat).
2 comentaris:
Sort i ànims!
gràcies
Publica un comentari a l'entrada