divendres, 8 d’agost del 2008

la solitud del animador


Havia parlat de moltes coses, però mai de les feines que he anat desenvolupant. Imaginareu potser que he tingut una vida bastant fàcil i no us faltarà raó segons amb quina la compareu, però m'he vist obligat a fer treballs ben diferents: he fet de cambrer, de mosso a un supermercat, he treballat d'atenció al client, he treballat el moble i he fet-faig- d'animador.
La meua feina actual és divertida, agradable però té els seus inconvenients: estem lluny de casa (jo vaig marxar de Tarragona a Menorca, d'allí a Roses i Empuriabrava i de tornada a Salou), passem moltes hores a l'hotel i la nostra major remuneració (la econòmica no és per a tirar coets) és l'amistat amb alguns clients.
Fa un més que em sento sol quan surto de la feina, estic cansat de veure sempre a la mateixa gent al pis i de compartir el pis amb 10 persones més, estic fart de veure a les meves companyes d'animació 14 hores al dia- ia això que són d'allò més boniques; però estic content d'haver conegut gent que val la pena (especialment aquells belgues que jo sé)i que m'han convidat ja varies vegades a que vagi a casa seva en acabar la temporada.
Recordaré sempre aquell nen que em va dir "I'm gonna miss u when i come back home", aquella altra que es pujaba al escenari a mitant show, a tanta gent...Alguns d'aquests nens m'han fet plorar en marxar.
Tot un món.