Em passa sovint que els records del passat inunden el meu present sense deixar-me veure el moment present ni el camí futur.
Deia Salvador Dalí que "els records són com les joies, els que més brillen acostumen a ser falsos". Però el que en el seu moment era un moment trist o dur, ara s'ha convertit en els millors records de la meva vida: els amics de tota la vida, Liverpool, Mestalla, les noies amb qui he tingut problemes, Banyoles, el camí de Santiago, etc...
El cert és que en aquest moment estic a un poble poc acollidor on no he pogut conéixer gent fora de la feina, fent un treball divertit però molt pessat i on passo moltes hores. Potser quan acabi la temporada i hagi marxat tornaré a veure aquesta experiència com un bon moment, però ara estic trist aquí i a vegades em venen ganes d'abandonar i marxar; però no sé on.
El meu futur ara és incert,com sempre i el meu present a vegades sembla inexistent. Les meues companyes es burlen de mi perquè sempre estic pensatiu i, ho reconec, a vegades això m'impedeix ser feliç; però sempre queda el record falsejat d'aquests moments.
1 comentari:
comparteixo aquesta sensació
Publica un comentari a l'entrada