Any 1945, acaba de finalitzar la segona Guerra Mundial; Itàlia és un dels països que ha perdut la Guerra i el país està en ruïnes.
Roberto Rosellini s'atreveix a fer una pel·lícula sobra la Roma de la Guerra. Anna Magnani serà la protagonista femenina. El paisatge de Roma entre enderrocs serà un dels altres protagonistes.
La història és ben senzilla: traïcions i misèria en un país en guerra. Un xiquet es quedarà orfe per causa del conflicte i serà l'esglèsia i els altres xiquets del barri qui es convertiran en el seu principal suport.
La escena final del xiquet abraçat pels seus amics mentre al fons la ciutat de Roma encara fumeja és mítica i representa l'esperança.
Em pregunto de tant en tant que passaria si això fos ara. Encara seria possible?
Roma, città aperta és un film que inspira solidaritat i esperança fins i tot en els moments més difícils; un altre gran clàssic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada