Italians, francesos, argentins i uruguaians.

a) Francesos

Els anys de la meua infantesa estan plens de records de les platges de Peníscola plena de francesos i franceses; ara pràcticament només hi ha aragonesos i madrilenys.

És cert que en l'època en que Espanya va entrar a la CEE, el volcament dels camions i les protestes a França ens instigaven des de l'escola i des del carrer a odiar en certa manera els francesos. Però poc més tard vaig començar a aprendre francès a l'institut, coneixeria alguna gent d'allí i aquell enfrontament es va girar en interès cap a França i els francesos.

Vaig treballar i treballo amb clients d'aquesta nacionalitat especialment i he acabat adoptant coses de la seua cultura a la meua vida diària: els dies que sóc a casa faig crêpes, quiches Lorraine, etc... i habitualment bec pastis o menta.

b) Italians

N'hi havia i n'hi ha pocs per les zones on em movia jo. Però des de l'escola ens ensenyaven la seua cultura constanstment: Leonardo, Michelangelo, Brunelleschi, Gioto entraven a tots els examens d'Història de l'art. A literatura parlavem de Dante Alighieri i de Giovanni Bocaccio; a música de Giuseppe Verdi o de Antonio Vivaldi; i a història de Garibaldi, Vittorio Emmanuel I i de Mussolini.

Després, a la Universitat, vaig conèixer italians i vaig aprendre la seua llengua. La personalitat italiana no és de les que més m'agrada, però admiro els seus artistes en qualsevol de les disciplines que es puguen estudiar: pintura, literatura, cinema, escultura, arquitectura, etc... Així, com heu pogut veure sóc un aficionat del cinema italià, de la seua gastronomia i; en moments d'especial debilitat emocional de la múcica d'Eros Ramazzotti i de Laura Pausini.

c)Argentins i uruguaians

Són com els tangos, dolços i nostàlgics. Són els més europeus dels americans.

Als anys 80 i 90 en van vindre molts a la nostra terra i conviuen amb els "gallegos" que és com ens criden a tots nosaltres.

A diferència d'altres immigrants es relacionen amb facilitat amb gent d'altres nacionalitats, especialment espanyols i italians. Es porten bé entre ells sempre que no apareguin en la conversa el futbol i l'origen de Carlos Gardel.

Amb ells hem gaudit d'una parrillada fantàstica amb salsa Chimi-churri i d'infusions de yerba mate per a rebaixa-ho. També van introduir productes com el dulce de leche o el Fernet-Branca (un licor excesivament fort per al meu gust).

D'ells el futbol i els tangos, a vegades yerba mate (no puc estar sempre amb la matera a la mà), rock argentíi parrillada quan em conviden- no sé encara tallar la carn com ho fan ells (però no tardaré en aprendre-ho, ho prometo).