Les cultures espanyoles

Mai vaig ser un bon esportista ni vaig tindre habilitats per al dibuix i la música, així que més allà de la cultura popular que estava descubrint i la vida en un espai rural que s'estava fent urbà no vaig desenvolupar en la meua infantessa grans aficions.

Vaig aficionar-me prompte als tebeos de "Mortadelo y Filemón",13rue del percebe i altre similars. Vaig començar a anar a classes d'anglès de ben petit, i als 14 anys vaig aprendre les primeres nocions d'alemany. Així vaig començar a entendre una mica el món i a veure més enllà de les opinions de la familia i els mestres.

Uns anys més tard (jo en tindria 14 o 15) vaig substituir els tebeos (paraula més nostra que còmics) per la literatura. I la única que coneixia- la única que havia estudiat com a tal- era la castellana. D'adolescent vaig descobrir Lope de Vega i Quevedo,més tard un dels que es va convertir en el meu autor de capçalera: Camilo José Cela.

Es cert que hi havia coses que no vaig entendre fins a rellegir-los, però vaig adaptar coneixements i habilitat en l'expressió escrita. De tots ells se'm va pegar la ironia i un cert toc d'humor negre.

D'aquella cultura espanyola i oberta van vindre personatges que em van aportar una nova visió de l'Espanya en la que vivia: Almodóvar,Labordeta entre d'altres complementaren la meua Espanya. Vindrien amb ells :Berlanga,Ferran Torrent (un altre autor de capçalera) i Unamuno. Coneixeria per les seues obres al general Sanjurjo, a Ramón Franco, els paisatges de l'Espanya profunda com la Alcarria dels anys 50, una Espanya mediocre en tots els aspectes que contrastava amb la visió que em venien donant des de La Salle, més propera a la de les películes de Berlanga i els tebeos de Ibáñez que a la de Lope i Unamuno.