Possiblement una de les coses que més marquen el nostre caràcter és el lloc on passem la nostra infantesa. Per fortuna o per desgràcia, jo la vaig passar a un Maestrat que començava a abandonar el sector primari després d'una molt llarga etapa de crisi de la indústria.
Les grans empreses de Benicarló (Fontcuberta,Conserves del Morrongo, Roig Marin,etc...)havien tancat o estaven en procès de tancament i molta gent havia tornat al sector primari: la pesca i l'agricultura.
El meu pare va ser un dels que es va decidir per la pesca. La familia va rehabilitar una caseta de camp i ens vam mudar allí sent jo bastant petit.
A la sénia (finca) del costat hi havia un altre nen un any major que jo, i de tant en tant en venien d'altres. Jugavem a tenir una cabanya com tots els nens de la zona, però nosaltre a més teníem quelcom d'especial: un carro.
Un carro abandonat feia uns anys que ens servia d'espai per a jocs i on feiem festes cada cert temps.
Així, de petit vaig cponèixer el camp i la mar, saltavem marges i reguers; baixavem en bicicleta fins al port i pescavem en canya; caçavem amb l'enfilat i paravem cepets; buscavem sargantanes i feiem baralles entre formigues de diferents formiguers.
Mentrestant, molts nois del poble jugaven a futbol o a basquet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada