En complir setze anys em van fer penyista. Només en demanar-ho podia anar a veure a jugar el València a Mestalla per 10 € (primer eren 1500pts), excepte els partits contra el Barça i el Reial Madrid que es cotitzaven més. Allí vaig veure els grans jugadors dels anys 90: Zubizarreta, el Piojo López, Camarasa, Rivaldo, Paqui o Songo'o per ficar-ne alguns exemples.
Vaig anar quatre anys, algunsanys anava més, alguns una mica menys. Anava amb algun amic, amb el meu cosí, amb el meu pare,depenent de com m'organitzava. Allí em van presentar una noia valenciana, capitalina ella- la qual cosa vol dir que parlava en catellà- i ens vam fer amics. . Ella era molt mona, rossa, amb els ulls clars, una mica grosseta però no massa.La relació va durar uns catorze messos, però poc a poc ens vam anar distanciant fins que vam perdre tot contacte.
Vaig arribar a conèixer les seues amigues, a anar a prendre alguna cosa amb elles i fins i tot a no anar al futbol per estar amb elles. Per aquells moments gastava molts diners en telèfon, sempre per parlar amb ella; esperant que em contara coses que realment m'interessaven poc però que tenia ganes d'escoltar.
La meua vida va continuar lluny de València. Mai vaig tornar a Mestalla i des de fora vaig començar a veure com ploititzaven un equip que representava a una ciutat i va acabar representant un partit polític.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada