Menorca

El germà del meu avi matern havia estat destinat a Menorca.
Allí es va casar i va formar una familia. Tot i la distància i les dificultats de la època (parlem dels anys 40-50) aquesta gent va mantenir sempre el contacte amb la familia que els restava a la península.
De petit a casa sentia parlar d'ells i rebiem cartes de felicitació per nadal, trucaven cada dia important per algú de nosaltres i alguna vegada, fins i tot vam rebre visita d'algu d'ells.
Els meus avis tenien pànic a viatjar i a més els viatges eren cars. Suposo que un altre motiu que impedia que ells es desplaçaren a Maó va ser que jo era petit i els meus pares treballaven, després va vindre la meua germana i la història es repetia.
Tot i això, des de ben petit rebia llibres, postals i informacions de l'illa; també algun regalet. Allò va despertar en mi la curiositat i l'interès de visitar la meua familia i l'illa. Però el fet és que, fins a messos després de la mort de la meua àvia no vaig poder anar.
Jo ja tenia 21 anys i, havia treballat una temporada sencera al moble. Això em va permetre visitar l'illa. Els encants de Menorca m'atraparien encara més una vegada allí: Fort Malborough, el Port de Maó, els Talaiots, Cala Mesquida, S'Albufera des Grau, el Jaleo, els Fandangos a la Plaça Major, el formatge de Maó, la gent, la Pomada...
Des d'aquell moment vaig recuperar l'interès per l'illa, per la seua història i per la de la meua familia. Vaig intentar que es fesin intercanvis culturals entre Menorca i el meu poble, però no ho vaig aconseguir, a Benicarló mai hi havia presupost per a activitats culturals o els faltava interès, o les dues coses...