Ni tan sols havien nascut els meus pares, no eren ni un projecte. Però la infantessa de la meua àvia a la ciutat de Barcelona em va marcar. Des de ben petit escoltava les històries de la ciutat, especialment al barri d' El Clot i del Carrer Nàpols.
Vaig saber que el Arc del Triomf es va construïr per l'exposició Universal de 1929, vaig saber que el meu besavi havia treballat a La Monumental i al port de Barcelona.
Que la meua àvia havia estudiat al Pere Vila, una escola en aquells moments important de la ciutat, vaig saber històries del Bombardeig al Port de Barcelona durant la Guerra Civil a la ciutat, del que la casualitat va voler que el meu besavi es salvès.
Vaig aprendre les cançons més típiques catalanes des de El Gegant del Pi fins a Baixant de la Font del Gat, llegendes com la de les quatre barres i Jofre el Pelós (a casa li deien així a Guifre el Pilós) o la de Asdruval Barca que va fundar la ciutat als peus del Llobregat.
La Sagrada Familia, el Park Güell, el Tibidabo, la Catedral de Santa Maria del Mar, la Pedrera van formar part sempre del meu món.
A més apareix al meu imaginari la figura del President Companys i la de Manuel Azaña, aquesta segona en menor força. La meua àvia em contara poques coses sobre el president Companys, possiblement encara per por. La ideologia franquista- i la seua represió-encara estava arrelada a la seua ment i a la de molts valencians ( feia ja quaranta anys que vivia a Benicarló) i espanyols.
El nom de Azaña estava prohibit a casa. Possiblement per la seua vida al poble de Benicarló. Aquest fet em va fer investigar d'amagat la seua figura. Moltes coses no les vaig entendre fins a anys més tard, però Azaña i Companys ja eren dins el meu imaginari personal.
Vaig saber que el Arc del Triomf es va construïr per l'exposició Universal de 1929, vaig saber que el meu besavi havia treballat a La Monumental i al port de Barcelona.
Que la meua àvia havia estudiat al Pere Vila, una escola en aquells moments important de la ciutat, vaig saber històries del Bombardeig al Port de Barcelona durant la Guerra Civil a la ciutat, del que la casualitat va voler que el meu besavi es salvès.
Vaig aprendre les cançons més típiques catalanes des de El Gegant del Pi fins a Baixant de la Font del Gat, llegendes com la de les quatre barres i Jofre el Pelós (a casa li deien així a Guifre el Pilós) o la de Asdruval Barca que va fundar la ciutat als peus del Llobregat.
La Sagrada Familia, el Park Güell, el Tibidabo, la Catedral de Santa Maria del Mar, la Pedrera van formar part sempre del meu món.
A més apareix al meu imaginari la figura del President Companys i la de Manuel Azaña, aquesta segona en menor força. La meua àvia em contara poques coses sobre el president Companys, possiblement encara per por. La ideologia franquista- i la seua represió-encara estava arrelada a la seua ment i a la de molts valencians ( feia ja quaranta anys que vivia a Benicarló) i espanyols.
El nom de Azaña estava prohibit a casa. Possiblement per la seua vida al poble de Benicarló. Aquest fet em va fer investigar d'amagat la seua figura. Moltes coses no les vaig entendre fins a anys més tard, però Azaña i Companys ja eren dins el meu imaginari personal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada