Començo l'any a una pedania de Borriol d'una manera tranquila i assossegada -de festa ja en tinc prou durant la meua temporada- amb uns pocs amics i gaudint de barbacoa i algunes coses de picar.
D'acohol quasi ni probar-lo que el dia 1 vull tornar a casa a dinar amb la familia i veure els salts d'ski - fins que algú vulgui veure la missa del Papa i ,amb una mica de sort el concert de Viena.
Com cada any aquestes dates s'omplen de bons propòsits. No fumo, parlo anglès i, encara que no vaig al gimnàs, aquestos propòsits típics no són els meus.
En un mes faig els 28 anys (que depressa passa el temps!!!) i ni he publicat un llibre ni -que sàpiga- he tingut un fill (s'accepten voluntàries jajaja). Així que el meu objectiu aquest any és trobar na certa estabilitat laboral i sentimental i obtindre els diners sufucients per poder anar a l'Argentina a visitar a uan persona molt important per mí i , si puc, arreglar una rel·lació amb ella. En tot cas sembla que la L. vol vindre a Europa amb unes amigues a rendre'm una visita i aprofitaria aquelles dates en que ve per fer amb ella alguna visita pendent.
Si això no fos possible visitaré només la gent més propera a qui dec visites començant per Lleida i acabant per Varsòvia. Gent important però a un altre nivell . També vull visitar patrimonis culturals : Florència, Roma, Bruxelles, l'Alhambra de Granada...
Qui ho diria? Enamorat d'una antoga companya que viu a milers de quilòmetres i buscant, una vegada més una rel·lació que , en principi es veu complicada i a distància, - quantes vegades havia dit que de rel·lacions a distància mai més!!!?- però amb ganes de acabar amb la distància. Encara no sé quin són els seus plans però un cop més ens estem apropant perillosament.
Estaré boig o només enamorat? No serà el mateix?
Ay, que doló!
En tot cas em molesten segons quins comentaris i consells que em diuen que no li faci cas, que em pregunten si té papers (de fet té doble nacionalitat italo-argentina) o que s'interessa per mi per diners (la seua familia està millor situada econòmicament que la meua); i en tot cas el que l'ha buscat he sigut jo...
1 comentari:
Bueno, què es aquest cachondeo de blocs??? què no veus que pararé boja? XD
Si estàs boig o enamorat?? em sembla a mi que no t'equivoques quan dius que és el mateix... La gent em diu que tot ha de ser més fàcil, però inevitablement sembla que ens agradi estimar als que ens complicaran la vida. Almenys parlo per mi...
Veig moltes similituds en el que expliques i t'entenc... però jo, al contrari que tu, no puc tornar a aproximar-m'hi, per molt que els dos ho vulguem. Suposo que sé que patiré, i per a que patir més? Si fins ara no ha pogut ser potser es perquè no ha de ser...
Però escolta, si tu ho tens clar, endavant! deixa estar el que digui la gent... la gent no sap com et sents, o com ens sentim. Jo no conec la vostra història, potser si la conegués et diria el mateix que et diuen els teus amics, perquè des de fora ja saps que tot es veu diferent. No sé, seguint la paranoia de post que jo he escrit, és aquesta relació “bona” (bona, bona... què vol dir bona??) per a tu? et fa més mal que bé? però... quines son les que no fan mal??? :p. Si tu ho vols i no has de patir més del necessari (que ja veig que te va la marxa!!! jejeje), apa! a per la L!! ;)
Publica un comentari a l'entrada