Febre Motown

Mai he tingut talent per la música. De fet, tocar la flauta a l'escola era un suplici i quan vaig aprendre a tocar la guitarra ho vaig abandonar quan ja sonaven els acords de les primeres cançons.

L'influència del meu entorn catalanista em va apropar grups com " Els Pets", Sau i Sopa de Cabra però aquestos van tindre més influència política que altra cosa per estrany que semble. El fet de sentir cançons de cert nivell en català quan aquí tot era -potser encara ho és- l'Espanya Grande va fer que cançons com Bon Dia tingueren una càrrega política de la qual no disposaven.

El que al meu entorn ningú sapiguès idiomes va fer que de xiquet escoltès música espanyola, des de Juanito Valderrama a Los Inhumanos passant per Mecano, Nino Bravo i Camilo Sesto. Aquell viatge a Anglaterra i Gal·les( junt a l'aprenentatge a una acadèmia privada del anglès i els primers contactes amb la llengua alemanya) del que tant us he parlat va significar un contacte amb un nou món musical: Oasis, Robbie Williams i Beatles servien per millorar la pronunciació i acostumar la oïda.

Fa uns pocs anys, quan vaig començar a freqüentar els escenaris dels hotels de la costa em vaig acostumar a determinats espectacles: flamenco, motown, bee gees, abba... Amb alguns artistes he fet certa amistat i vam començar a anar a veure els seus shows quan jo tenia lliure, sortir a karaokes o anar a la platja amb una guitarra i montar-nos les nostres festes.

Em vaig acostumar a sentir determinades cançons conegudes però no massa freqüents als entorns per els que m'havia mogut fins al moment: Chicago, Earth Wind & Fire, Cool & the gang, Bob Marley, Disco Inferno... formen part de la meua cultura musical i vaig aprendre de seguida les lletres i els ritmes de les seues cançons. Amb ells i de manera molt especial The Top Fours, Temptations i Stevie Wonder.

M'he acostumat a sortir amb cantants sudafricans i a envoltar-me de negres - sense eufemismes-per anar a concerts, karaokes i intercanviar un dia de paella i moscatell amb guitarres elèctriques i Funky.

Ànima negra. Trobo a faltar aquelles nits amb els meus amics dels shows, ara uns a Menorca, altres a Lanzarote i algun a Mallorca.