dilluns, 10 de gener del 2011

Jo confeso. Errors de joventut


Hauria d'haver escrit aquest post fa massa temps però entendreu que costa compartir determinades històries personals, més quan un s'avergonyeix d'elles.
1) T. Havia treballat amb ella l'any anterior a que succeís tot açò. Jo tenia 18 o 19 anys. Ella 25, una filla i estava començant una rel·lació de parella amb un xaval de la seua edat més o menys.
Vam començar a tontejar sense més ni menys i, poc després a sortir a passeig amb la nena, al cine tot sols i a prendre alguna cosa.
Posteriorment vindrien Sms picantons i romàntics i vam acabar amb petonets i carícies poc innoccents. El nòvio es va enterar i vam intercanviar paraules desagradables. Mai més vaig voler saber res d'ella.
2)M.J. Ha sigut el meu gran error en aquest aspecte. Jo acabava d'arribar a Salou a un dels primers hotels on vaig fer d'animador. Arribava com a substitut d'una noia que havien de tirar al carrer i després arribarien dues noies de Granada: M.J. i la Laura.
Des del primer moment vaig sentir una forta atracció per M.J. i vam fer una certa amistat. Un accident després d'una activitat que dirigia jo va fer que M.J. tingués problemes de visió i jo la vaig acompanyar aquells dies a totes bandes.
El sentiment d'agraïment per ambdues parts -ella a mí perquè l'acompanyava al metge, li ficava la pomada..., i jo per amagar la meua part de la culpa- va fer que arribés el moment que jo tant havia esperat.
No vaig entendre que allò era esporàdic i em vaig obsesionar amb ella. La Laura va intentar frenar aquesta situació però les petites discussions es van convertir en una muntanya insalvable. Al poc vam deixar de parlar-nos jo i les dues noies que, pel que sembla, van continuar la seua amistat.
3)D. És un cas curiós i dolorós per a mi. La D. era una companya de la Universitat amb qui vam fer una profunda amistat. Teniem molta confiança i fins i tot vaig estar diverses vegades a casa seua.
En un moment determinat vam començar a intercanviar converses -cara a cara i via msn- d'alt contingut eròtic. Vam arribar a estar els dos al seu llit però no vam fer res. Hi havia alguna cosa en ella que em frenava encara que es pot dir que em sentia atret.
A algun company/-a de classe els vaig confesar la meua atracció física cap a ella i a més se'ns veia sovint junts de compres o als bars. Suposo que això va propiciar el malentés.
Fa quasi un any éls rumors van fer que ella s'enfadés amb mi. Un malentès, la mala baba d'algú... no ho tinc clar. L'amistat era fràgil i es va trencar.
Que a gust m'he quedat!!! No puc arreglar cap dels estropicis que he fet en aquestos tres casos però havia de treure-ho. Més després que algú al facebook m'ho refreguès per cara.

3 comentaris:

Ana Carles ha dit...

Uffff, dona per a pensar aquesta entrada teva...

Marc ha dit...

tinc un passat fosc...Crec que he de compensar d'alguna manera els errors que he comès i dificilment puc sol·lucionar aquestos casos

Ana Carles ha dit...

Hi ha coses que no es poden solucionar simplement perquè no en tenen de solució. I diuen que dels errors se'n aprèn, i que això et permet no cometre'n de nous. Com sempre dir és molt fàcil...
Quan he comentat que donava per a pensar, no em referia només al teu comportament, ho deia perquè, inevitablement, llegint-te no pots no recordar els teus propis errors i els que han comés amb tu...