Ahir vaig anar a Tarragona per temes de feina, allí m'havia de trobar amb dos antics companys de feina i la directora de l'hotel on se suposa treballaré aquest any. L'oferta és , en principi, millor del que esperava i del que haviem parlat al octubre però esperava poder "fugir" cap a Mallorca.
Sense haver res confirmat a ses illes em quedava l'esperança que em truquessin abans de la confirmació a Salou.
El fet que la companya i nóvia del amic que em va buscar la feina (per dir-ho així ) em corregeixi el meu alemany quan és incapaç d'articular una frase sencera correcta m'irrita i el seu ànim de superioritat em molesta. Sembla que en lloc de fer-los un favor m'estiguin regalant la vida ells. Vam anar a dinar i vam estar tot el matí junts, es respirava però una calma tensa.
Acabat el dinar vaig decidir anar de compres per la ciutat. Era un dia de pluja com cada cop que hi vinc i l'ambient als carrers era estrany. Vaig trobar la ciutat més estranya que mai, potser pel meu estat d'ànim.
Vaig trobar un antic company de feina i amic que ara treballa a una caseta d'informació turística. Vam estar xarrant una estona amigablement i vaig marxar de tornada. Em vaig alegrar de trobar-lo però em va adivinar l'ànim:
- Sembles apàtic. No t'acaba de convèncer lo de Salou.
Cert, és un projecte que prenc amb relativa il·lusió però que no implica cap gran repte. Potser trobaré a faltar les noies de Mallorca però per fortuna tinc el Karaoke a 50 metres de casa. No tot havia de ser dolent.
2 comentaris:
Ostras! que poc animat et veig amb la nova feina... segur que un cop allí et va millor del que et penses.
Escolta una cosa, però que no està ple de noies Salou també? per això no et podràs queixar! :)
si que està ple de noies salou, però no són les que trobaré a faltar, que en el fons sóc un romàntic
Publica un comentari a l'entrada