Possiblement no em creureu perquè ho he semi-anunciat diverses vegades i no ho he complert. Alguns cops he tingut intencions de tancar aquest blog i alguna escusa m'ha fet continuar, però ara és diferent. Em dóna la sensació d'haver dit tot el que havia de dir aquí. Encara que no descarto tornar en un temps (mínim 6 messos) , és possible que no ho fassi.
Voldria donar-vos les gràcies a tots i totes els que m'heu llegit. En especial a Ana, a Tigre de Papel i a Vicent Baydal que m'han fet sentir molts cops que el que escribia valia per alguna cosa. Us deixo un consell, per part d'Albert Einstein i un altre per part meua:
El meu és que gaudiu de cada moment. És irrepetible.
El de Albert Einstein és la següent reflexió. Molt adient per als temps que corren:
NO PRETENDAMOS QUE LAS COSAS CAMBIEN SI SEGUIMOS HACIENDO LO MISMO.LA CRISIS ES LA MEJOR BENDICION QUE PUEDE SUCEDERLE A PERSONAS Y PAISES PORQUE LA CRISIS TRAE PROGRESOS.
LA CREATIVIDAD NACE DE LA ANGUSTIA. ES EN LA CRISIS QUE NACE LA INVENTIVA, LOS DESCUBRIMIENTOS Y LAS GRANDES ESTRATEGIAS. QUIEN SUPERA LA CRISIS SE SUPERA A SI MISMO SIN QUEDAR "SUPERADO".
QUIEN ATRIBUYE A LA CRISIS SUS FRACASOS Y PENURIAS, VIOLENTA SU PROPIO TALENTO Y RESPETA MAS A LOS PROBLEMAS QUE A LAS SOLUCIONES. LA VERDADERA CRISIS ES LA CRISIS DE LA INCOMPETENCIA.
EL INCONVENIENTE DE LAS PERSONAS Y PAISES ES LA PEREZA PARA ENCONTRAR LAS SALIDAS Y SOLUCIONES.
SIN CRISIS NO HAY DESAFIOS, SIN DESAFIOS LA VIDA ES UNA RUTINA, UNA LENTA AGONIA. SIN CRISIS NO HAY MERITOS.
ES EN LA CRISIS DONDE AFLORA LO MEJOR DE CADA UNO.
HABLAR DE CRISIS ES PROMOVERLA Y CALLAR EN LA CRISIS ES EXALTAR EL CONFORMISMO. EN VEZ DE ESTO TRABAJEMOS DURO!
ACABEMOS DE UNA VEZ CON LA UNICA CRISIS AMENAZADORA QUE ES LA TRAGEDIA DE NO QUERER LUCHAR POR SUPERARLA.
3 comentaris:
Ok Marc, si això és el que sents que has de fer doncs endavant.
Només dir-te que ha estat un plaer llegir-te, agrair-te que hagis seguit el meu blog i desitjar-te el millor... porque lo mejor está por llegar :)
Un petonàs! I si vols tornar ja ho saps.
Que vagi molt i molt bé!
Em quede amb el teu consell! D'altra banda, gràcies a tu, per fer-nos passar bons moments, i ens retrobem o no (tant de bo que sí), que vaja molt bé.
Ana, Vicent, de veritat que ha sigut un plaer coincidir amb vosaltres; us seguiré llegint i, qui sap si deixant algun comentari.
Que tanque el blog bo vol dir que l'abandone, vol dir que ja he dit tot el que, al menys de moment, havia de dir.
Publica un comentari a l'entrada