Sí. Ja sé que fa poques setmanes vaig dir que deixava el blog i que si no ho faig perdré la poca credibilitat que em queda.
La meua intenció no és en cap cas continar-lo però la meua vida ha donat un gir gran i no em puc estar de comentar-lo.
S'ha acabat Lanzarote l'empresa per la que treballava m'ha fet una jugada i m'han substituït sense motiu aparent deixant-me de moment sense feina però amb una bonica carta de recomanació que diu que he treballat sempre amb eficàcia (suposo que per això m'han fet fora i han buscat un substitut).
Amb això acaba una etapa professional en la que he après molt. S'ha acabat l'animació; no em ve de gust.
Lanzarote m'ha fet madurar i he començat a apreciar les petites coses d'un altra manera: si sapiguesiu l'alegria en arribar a Barajas...He aconseguit que la meua fins fa poc subordinada parle malament de mi (m'és completament igual perquè sé d'on vénen les coses i que ella també va al carrer, a més que no tenim cap mena de rel·lació ni contacte) a les meues esquenes sense que m'afecte saber-ho.
He après a escoltar, a preocupar-me menys i ocupar-me més. Possiblement m'ha canviat el caràcter o tan sols m'he acabat aplicant el consell que us donava fa uns dies de gaudir de cada petit instant.
El fet és que la meua situació actual em preocupa menys del que en altres moments ho haguès fet.Per fi, em sento jo mateix i ho dec entre altres coses a una etapa molt bonica i al mateix temps complicada: la que he compartit amb vosaltres a aquest blog, els meus anys d'animador sociocultural.
5 comentaris:
Em sembla fatal que tanquis la paradeta, que ho sapiguis.
Tigre, quan vaig començar a escriure aquest blog començava una etapa que sembla haver acabat definitivament. He explicat el que havia d'explicar i no he tancat la paradeta; si em pernets la licència "està en suspens"; la qual cosa vol dir que potser rèprenga el blog (amb aquest o amb un altre nom) quan la situació m'ho demane. M'agrada escriure i compartir els meus pensaments, però no val la pena allargar-lo sense motiu. Espero que ho entengues així, ha sigut un plaer coincidir amb tu i estic obert a continuar el conacte a través d'e-mail amb vosaltres mentre no em vegi amb ànims per escriure aquí.
Ai Marc, la veritat es que no t'has de veure en l'obligació de res. Si ara mateix sents que ja no tens res més a dir doncs cap problema, no? si algun altre cop ho necessites doncs aquí t'estarà esperant aquest "món virtual" per a rebre tots els teus pensaments :)
Això dels blocs és una mica complicat, jo m'ho he plantejat tants cops el tancar la paradeta... però mira, de moment no ho he fet. Qualsevol dia segur que tocarà ja que sempre he pensat que això és un projecte amb data de caducitat, no se quina però alguna en te, segur!
Bé, moltíssima sort a partir d'ara amb tot el que decideixis fer.
Un petonàs!
M'encantaria continuar en contacte amb tu. I si algun dia decideixes tornar, t'estarem esperant. Una abraçada :-)
Et deixo el meu mail: tigredepaper@gmail.com
Publica un comentari a l'entrada