Havia de ser un dia bonic. És Sant Jordi, tinc lliure i estic a Lanzarote on el temps és genial.
Tenia plans: compres al matí, submarinisme a la tarda i sortir amb les noies a la nit; però no. M'he aixecat tard i amb mala llet, començant el dia amb un baixò de moral important.
Així que a mig matí he anat a prendre el cafè i una pasta a la cafeteria italiana que frequento darrerament. He pagat i he marxat.
Com que ja eren les 11, 12 a la península he trucat a casa i he tingut una discussió important amb la meua mare que no accepta el meu estil de vida. De mala llet he tornat a l'hotel i m'he quedat llegint un llibre que em van regalar uns clients : Vida y destino, de Vasili Grossmann, un escriptor soviètic.
Se m'ha fet tard i no tenia ganes de res. Així que he anat a menjar alguna cosa a un local petitet que ténen uns surfistes alemanys prop de l'hotel i he deixat el submarinisme per un altre dia.
Per la nit havia de sortir amb les noies, però E. no em contesta i em temo que una altra vegada em quedaré amb les ganes.
Tenia plans: compres al matí, submarinisme a la tarda i sortir amb les noies a la nit; però no. M'he aixecat tard i amb mala llet, començant el dia amb un baixò de moral important.
Així que a mig matí he anat a prendre el cafè i una pasta a la cafeteria italiana que frequento darrerament. He pagat i he marxat.
Com que ja eren les 11, 12 a la península he trucat a casa i he tingut una discussió important amb la meua mare que no accepta el meu estil de vida. De mala llet he tornat a l'hotel i m'he quedat llegint un llibre que em van regalar uns clients : Vida y destino, de Vasili Grossmann, un escriptor soviètic.
Se m'ha fet tard i no tenia ganes de res. Així que he anat a menjar alguna cosa a un local petitet que ténen uns surfistes alemanys prop de l'hotel i he deixat el submarinisme per un altre dia.
Per la nit havia de sortir amb les noies, però E. no em contesta i em temo que una altra vegada em quedaré amb les ganes.
5 comentaris:
Espero que el finde t'hagi anat millor eh? Un petó!
Bé. Tot sembla haver-se arregelat encara que ara em faig l'interessant i l'enfadat amb l'E.
Jajaja jo també estic enfadada amb un E però no sé fer-me la interessant.
Vale, l'E aquesta és la que t'agrada que t'havia convidat a la festa no? Doncs si, tu fes-te de rogar... que a les ties nos va la marxa! i qui et digui el contrari menteix ;). Però tenim un límit per això, eh?? jeje
mmm... no sé. Fer-se de rogar una mica està bé però corres el risc d'acabar abduit pel teu propi joc.
clar, que deixar que et prenguin pel pitu del serenu ni de conya.
arf, perque fem les coses tan dificils?
Publica un comentari a l'entrada