Passat i futur

Petits canvis. No tot havia de ser dolent.

No m'acabo d'acostumar a l'illa i tot i que no estic malament, tampoc estava bé. Sabeu allò d'aquest lloc està bé però no és per a mi? Doncs això.

Els darrers díes han passat coses si no interessants, al menys curioses que tinc ganes de contar-vos. Dijous a la tarda obro el Feisbuc i em trobo que un amic sudafricà amb qui havia coincidit a Roses i a Salou -aquí dos cops- farà la temporada a Lanzarote (ell sabia que jo estava a Canàries però creia que a Gran Canaria que era on havia d'haver anat en un principi). Sembla una broma però és la tercera temporada que coincidim sense plantejar-ho.

Em truca un altre amic que coneix que l'illa i que viu a Palma i amb qui parlo de tard en tard. Mantenim una conversa agradable i em parla d'un amic que fa un parell de shows i a qui em sembla que coneixo d'oïdes. Amb tot sembla que la mateixa gent amb qui he coincidit a llocs tan diversos com Menorca, Roses i Salou tornen a estar en contacte directe amb mi a Lanzarote.

Així, el problema amb la E. queda a un segon pla després d'haver-lo arreglat i de retrobar-me amb vells amics sense esperar-ho.

La parla canaria va introduïnt-se lentament en el meu castellà: aquí no hi han "patatas", són "papas", qualsevol salsa -canaria o no- és un "mojo". Òbviament aquí no es pren l'autobus sinò la "guagua" que també té la seua estació. Els tallats són "cortadas líquidas"i els cafès bombons" cortadas de condensada" i sempre, sempre et pregunten si la quieres larga o corta (la cortada que us veig vindre).

No obstant tinc l'impressió que Lanzarote serà una etapa important que podrà marcar un abans i un després en la meua trajectòria personal i professional. De primeres faig de responsable d'animació d'un petit hotel d'una cadena internacional. Certes persones a qui els hi dec bons moments en un altre moment de la meua vida m'ajuden i em demanen ajuda- antics caps i companys- creant una interrelació pràcticament inexistent abans.

Simplement el passat que torna i el futur que es perfila.

P.S. Fa uns dies us vaig comentar que canviava les tradicionals vacances a Bèlgica per un tour per Escòcia. La idea va sorgir a partir de l'insistència d'uns clients i les ganes de visitar una altra família que no viu lluny d'ells.

Doncs ja havent publicat aquest post em contacten per quarta vegada a la setmana per dir-me que es moren de ganes que vagi a Escòcia, em pregunten er la família , pels amics, per la feina...S'agraeix però arriba un moment en que aquesta "obsesió" cansa.