Nou minuts a Guernika

A l’escena final de “Las bicicletas son para el verano” el gran Agustín González replica : “Después de la guerra no llega la paz, llega la venganza.” A casa nostra sabem que aquestes coses de les dues Espanyes i les derivacions d’aquella guerra i dels 40 anys de dictadura encara duren.
Semblaria que no passa el mateix amb les Guerres Europees, que Alemanya és l’abanderat d’un europeïsme exemplar i un país tolerant que ha oblidat les vergonyes del nazisme. Els russos han avançat cap a un model occidentalista amb peculiaritats i els britànics, italians i americans segueixen en la seua línia.
No obstant, i amb ànim de trencar tòpics típics i falses veritats, em sembla que no és tant així sinò més bé al contrari. Resulta que a l’hotel on estic treballant es barregen per semblant percentatge alemanys i britànics (val a dir que alguns d’avançada edat) i es produeixen situacions sorprenents: alemanys que no volen tindre res a veure amb els britànics i situacions complexes carregades d’odi nacional.
Em comenta un home londinenc de 67 anys davant una d’aquestes situacions: “Ens odien i no sé perquè encara ens ténen aquest rencor, la guerra va acabar fa molts anys”. Un músic que actúa a l’hotel i que ha treballat tota la costa em diu que fins no fa molt es dividien mitja terraça els alemanys i mitja els britànics i que quan uns ballaven els altres s’apartaven.
En una ocasió-afirma- un anglès va demanar una cançó al pianista i al segón de començar un dels alemanys , amb mals modals, li va demanar que baixés el volum (del piano). D’això en deu fer 7 o 8 anys. Aquest mateix, davant la típica pregunta de si ha estat alguna vegada a Espanya abans, respón que només 9 minuts a Guernika.
Converses desagradables, situacions complicades i estúpides discussions nacionalistes es repeteixen amb els més vells d'un i altre bàndol. Ferides no curades o complexos no superats?

Vull aclarir que l'intenció d'aquest post no és atacar als alemanys ni acusar-los de res; l'única intenció -a pesar del que puga semblar- és la de donar a entendre que l'influència d'aquella època nazi i de la barbàrie encara dura. Que hi ha resentiments entre Alemanya i Gran Bretanya no superats i que les conseqüències de la guerra més enllà dels morts i de la destrucció del patrimoni, no van ser només l'aixecament del mur a Berlín i la Guerra Freda. Lamentablement.