divendres, 26 de març del 2010

Aprenent d'altres nómades


He de confesar que mai m'han agradat les illes, sempre m'han semblat pressons rodejades d'aigua per tots els costats.
No obstant, el procés d'adaptació al nou ambient no va malament i pel que fa els temes laborals, la cosa no va del tot malament però encara no van les coses com a mi m'agradaria.
La gent és amable i es porta bastant bé amb mí, així que de moment no em puc queixar.
Aprofitant el dia lliure he anat a descobrir una mica la capital, Arrecife -no és gran cosa, podeu veure la vista més bonica a la foto- i la costa de Puerto del Carmen (bonic, però similar als nostres pobles de costa freqüentats per britànics).
Encara no m'he acabat a acostumar a les expressions i paraules locals ( guagua, conejeros-els habitants de l'illa-, guanche -per canari-, el cabildo, la calima o els noms dels plats típics). També estic començant a conéixer gent que ha vingut a l'illa de llocs tan dispersos com Palma o Jerez i s'ha quedat.
Pel que sembla els guanches eren els primers pobladors de l'illa que més tard van emparentar amb els berbers ( el Sahara queda a unes 70 milles de la costa oriental de l'illa). Actualment gran part de la població és estranjera : alemanys, britànics i suecs (aquests últims m'expliquen la història dels vikings i com s'orientaven, les baixades que feien a la península Ibèrica en busca d'armament ,etc...) i els principals atractius culturals són Timanfaya i l'antiga capital Teguise, ambdós a l'interior.
Per altra banda i si no passa res en unes setmanes començo uns cursos de balls de saló i uns altres de dietética per tal d'adaptar les activitats de l'hotel a la demanda dels clients. Per tal de complementar encara més tot això m'apunto a unes classes de buceig que he aconseguit que em regalen.
Un no parar.

2 comentaris:

Ana Carles ha dit...

Ja veig que de feina no te'n falta! i sinó te la busques amb cursets i demés... molt bé, renovarse o morir diuen!

Tigre de Papel ha dit...

Jajaja m'alegro de veure que no t'avorreixes. Petunets wapu