dimarts, 16 de març del 2010

Pufff


Fa uns dies us vaig dir que començava una nova etapa a Lanzarote i avui començo a desenvolupar-la amb molts de nervis i una mica de por. Si tot va com s'espera em quedo aqui una bona temporada. Estic assustat per les meues noves responsabilitats.
Han canviat coses al meu entorn habitual, la D. s'ha enfadat per alguns rumors que corren i jo no entenc res del que ha passat. Sempre l'he considerada una bona amiga tot i que no ens veiem massa. Espero que se li passe aviat.
Alguns companys i amics em demanen ajuda per trobar feina: s'ofereixen cantants, auxiliars d'infermeria i recepcionistes. I jo, que no puc dir mai no, no tan sols em comprometo a ajudar-los, sinò que intento trobar-los alguna cosa mitjançant coneguts tot i quan ni tan sols jo tinc una estabilitat laboral.
Lamentablement -o no- m'he anat desvalencianitzant poc a poc i perdent contacte amb aquell ambient valencianista que em va veure superar l'infantesa. Segueixo mantenint contate i conservo alguna amistat d'aquells dolçainers i tabaleters, geganters i polítics locals; però poc a poc he anat abandonant les trobades geganteres, les cercaviles i els debats sobre temes comarcals.
A canvi he començat a prendre decissions una mica més arriscades i he internacionalitzat les meus amistats: sudafricans, costaricencs, holandesos, belgues... i espanyols: catalans, valencians, mallorquins, canaris, madrilenys i andalusos entre d'altres.
Majors responsabilitats en el terreny laboral i familiar, trencament parcial amb un passat ple d'equivocacions en el terreny sentimental i en alguns temes polítics en els que m'he involucrat massa marcaran - espero- aquests nous temps.
En definitiva, m'enfronto a la vida amb una actitut lleugerament diferent a com ho havia fet fins ara i em plantejo nous reptes. Em fan mal alguns disgustos causats per malentesos o per la mala fe d'algun ex-company (espero que per el primer motiu), i em pessen algunes de les noves responsabilitats que estic assumint, però m'omple que algunagent a qui realment aprecio possi confiances en la meua ajuda per superar una etapa dura.
Com m'enrotllo!! Espero no haver-vos avorrit.

2 comentaris:

Ana Carles ha dit...

Coi Marc, estaves inspirat eh? Primer de tot, molta sort en aquesta nova etapa a Lanzarote! segur que te'n surts més que bé amb la feina i tot plegat. Segon... trencament definitiu amb el passat, SI!! a mirar endavant que és el que toca. I per últim, està molt bé canviar la manera de mirar la vida, però no deixis de ser tu per el camí.
Una abraçada!

Tigre de Papel ha dit...

Molta sort noi! Jajaja ja saps que no ens avorreixes... sino no tornariem. Això de no conèixer a la gent a qui llegeixes té aquestes coses, no hi ha cap mena de compromis. Si no t'interessa el que escriu no hi tornes i no quedes malament.