La família Forner és coneguda al Maestrat per la seua tradició conservadora. Només cal dir que a l'inici de la Guerra Civil el meu besavi va morir assassinat pels anarquistes junt amb un nebot i que un gemà seu va haver de fugir de la comarca.
En aquell moment el meu besavi era empressari- calafat, que per aquells temps era a Peníscola una de les ocupacions més importants (com a qualsevol poblet mariner de la costa).
Altres membres de la família ocupaven o havien ocupat els càrrecs de jutge i d'alcalde. I encara ara un Forner és concejal d'urbanisme a l'esmenada localitat de Peníscola per el PP.
Mort el seu pare el meu avi i demés germans es van desplaçar a la veïna localitat de Benicarló per circumstàncies, on es van instal·lar.
Allí és va casar anys més tard amb la que seria la meua àvia. Nascuda i criada a Barcelona, la seua família perdia els origens per les terres del Maestrat, però no havia sigut fins acabada la Guerra que els nets dels emigrats hi tornarien.
Si be mai s'havien pronunciat políticament, eren catòlics, però bastant propers al partit de Lerroux.
L'any 1983 vaig nàixer jo. Havien passat gairebé 50 anys i una generació -la dels meus pares- , però degut a les circumstàncies laborals i de l'època em vaig criar amb aquells avis que em van educar en les seues idees -i prejudicis- catòliques i conservadores.
Així doncs, vaig anar a l'escola de La Salle i em van educar amb el fi que sigués un bon cristià i un gran patriota; i quai em convncen. De fet va ser l'ensenyament d'anglès a una acadèmia d'idiomes on coincidia amb xavals d'altres escoles i, sobretot un intercanvi cultural que va coincidir amb el primer contacte amb el sexe que em van fer a començar replantejar-me totes aquestes coses que m'havien explicat.
Vaig començar a prendre interès pel origens de la meua família i vaig descobrir que els meus besavis, avis i mare havien nascut a Catalunya- i en la seua lengua m'havien educat.
A la secundària vaig entrar en contacte amb una realitat més laïca i em vaig apropar a les idees socialdemòcrates que es afiançar definitivament amb la Llei d'estrangeria del govern Aznar i amb el suport del mateix govern a la guerra d'Iraq.
Per si fos poc, els problemes que ha tingut la meua família per una finca comprada legalment l'any 1931 -i de la qual tenim tota documentació- i el fet que el govern municipal del mateix partit conservador ens haja fet la vida impossible a aquest poble m'han acabat de convéncer.
Lamentablement, no es respiren encara aires de canvi a una família que porta més de 70 anys patint a una terra que no els ha estimat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada