El turista hispànic

Tot i que els turistes- visitants- ibèrics amb els que acostumo a tractar són minoria davant els britànics, belgues, holandesos i russos; són els que més ens acostumen a desagradar als que ens dediquem a l'hosteleria i el turisme. Aquest post preten, des de l'irreverència, explicar el perquè.

El visitant hispànic sol ser gent de poc món i amb una cultura limitada al seu barri o ciutat. No coneix llengües i els coneixements culturals - incluits els gastronòmics- que poseeix de els llocs on visita són bastant limitats.

Recordo haver viscut en primera persona algú que es lamentava que les seues ostres estaven totalment crues -entenc que no és un plat molt freqüent a la casa d'un obrer,però...- i (una altra persona) anar a un restaurant xinés i queixar-se de la falta de pà;clar que per a un mediterrani menjar sense pà és difícil.

Però més enllà de les diferències gastronòmiques -lógiques per altra banda-, un fet que caracteritza al viatger espanyol és el fet que no parla cap altra llengua que no siga la seua. Quan va a l'estranger diu que no entén res i busca sempre algú que parle la seua llengua. Però no només no les parla -les llengües estrangeres - sinò que no les accepta ni tan sols quan està en minoria.

Quan et trobes davant d'una audiència el 90 % de la qual són gent d'una llengua estrangera , tot i estar a territori espanyol, el més lógic és fer la presentació en la llengua majoritària i anar intercalant-la amb l'espanyol. El espanyol tipus el primer que fa en sentir dus paraules en anglés -o francès o rus- és cridar ben fort : "En español!!!!" sense deixar al pobre locutor acabar la frase.

Una altra cosa típca del visitant espanyol tipus -especialment els grups i, més en concret Inserso, encara que aplicable a molts altres- és fer cues en baixar de l'autobus per entrar al lavabo d'un bar o cafeteria (normal si tenim en compte els problemes prostàtics i la duració del viatge per carretera). El pobre propietari del local ja sap que entre els dos autobusos que li acaben d'entrar vendrà com a màxim dos cafès descafeinats de sobre amb sacarina i quatre botelles d'aigua mineral a canvi ,això sí, de tindre el water ocupat durant més de mitja hora.

Pel que fa al turisme familiar, solen fer trajectes curts i en cotxe. Acostumen a fer soroll pitant el clàxon i cridant a la mare de qualsevol conductor que se'ls aparega pel mig, i mai respecten un pas de vianants. Per anar al poble a buscar quatre rovellons utilitzen el 4 x 4 -els veïns de la zona sempre han pogut arribar a les finques amb el Seat Inca o amb el John Deere, però per arribar des de Barcelona a Mollerussa necessiten un tot terreny, que es veu que les carreteres estan molt malament.

En fi...sort dels turistes que em dónen de menjar; siguen espanyols o estrangers; tot i que ja deduiu quins són els meus preferits.