Portat pel vent

Si da uns dies parlava de Bélgica i Brusel·les, no em podia deixar a un gran pensador i pintor, involucrat amb el seu temps de tal manera que va arribar a afiliar-se tres vegades al Partit Comunista - explicació, durant les ocupacions de Bélgica durant la 1ª i segona Guerra Mundial el partit va estr il·legalitzat-, belga i universal que representa un dels majors artistes del moviment surrealista. Faig referència a un pintor valò - de Charleroi per més inri - el nom del qual és René Magritte. (Per cert encara esteu a temps de visitar una exposició de tota la seua obra pictòrica al Museu Nacional d'Art d'aquí, de Brusel·les (en front mateix del Palau Reial).
A la imatge teniu Le Mal du pays una de les seues obres més conegudes.
Dit això, parlaré una mica de la meua situació actual que ha fet un gir els darrers dies. Acabat d'arribar a Brusel·les rebo una trucada des de les terres de la Plana i m'ofereixen una entrevista de treball - que retraso uns dies fins que pugui tornar a aquestes terrs. Si la cosa no funcionés sempre tinc l'opció de tornar a les Ardenes -opció interessant que em reservo, però vista la situació familiar actual, prefereixo probar sort a les terres de Castelló i poder passar d'alguna manera els primers nadals sense el meu pare amb la meua mare i germana.



A tot això em queda l'opció d'intsal·lar-me a les Ardenes a partir del mes de maig, quan el fred serà ja menor i hauré pogut fer suport a la meua familia les sempre dures dates nadalenques.
Per cert a vosaltres dos, bones amigues, us he de dir dues coses sobre la meua estimada ciutat de Brusel·les. Esteu ben informades la ciutat no és precisament la més bonica del país, tot i que hi ha indrets interessants; però l'ambient cosmopolita i integrador de la ciutat li dona un no sé qué que la fa especial.
Aquí tothom és estranger i alhora tothom és una peça del gran puzzle que conforma la ciutat. Un bruselés compra pastes a una pastisseria d'argelins i va a sopar marisc, beu cervesa i pren un taxi conduit per un conductor congoleny, sense prejudicis ni temors. Es podria dir que, vertaderament aquesta és una ciutat surrealista - de fet es diu cada vegada que es parla de Magritte per exemple o de la realitat cultural de la capital d'un país artificial que ha esdevingut capital d'un ens també tan artificial com la Unió Europea - que sap conviure amb la seua estranya realitat composada per milions de realitats diferents, una per cada bruselés.