dilluns, 2 de novembre del 2009

Històries bruseleses, carta des de Sildavia




Escric aquestes lletres des de un petit poble cerveser de la Valònia, tocant la frontera amb el Luxemburg belga des d'on faig escapades a Brusel·les. Hi estaré uns quants dies de visita i arreglant alguns temes pendents.

Brusel·les en sí no és una ciutat especialment atractiva, però gaudeix d'espais interessants i és una de les ciutats més acollidores d'Europa.


La zona de la Grande Place, la Bourse o el Palau de Justícia són a més del Manekken Pis i de l'atomium els llocs més visitats.


Més enllà d'aquests espais , resulta interessant la petjada d'alguns personatges sobre la ciutat en concret i el país en general.


El belga més conegut del món és possiblement el Tintin que va nàixer fa 81 anys amb 16 anys i encara els conserva, però n'hi ha d'altres que segur que també coneixeu. El seu creador Hergé, curiosament és molt menys conegut .


Un altre personatge bruselés és el Lucky Luke, fill de Morris i un dels pocs cowboys que mai va fumar una cigarreta - quan encara no estava tan mal vist; també és bruselés el Marsupilami - una mica menys conegut perque viu a la selva.


Més enllà de la ficció: Jacques Brel, Eddy Merckx i Victor Horta, tot i no ser de la ciutat van deixar bona emprenta a la ciutat.

De Jacques Brel, el gran mestre de la cançó francesa ja he parlat i l'heu escoltat a aquest mateix blog, però va crear un vincle amb la ciutat i altres grans de la cançó com Charles Aznavour, qui sempre va mantindre una gran rel·lació amb la capital.

Merckx ha sigut el major ciclista de tots els temps fins a l'arribada d'Armstrong - empatat a títols amb Indurain- cal considerar que el ciclisme és un esport de gran afició per aquestes terres.

Potser per a nosaltres resulta menys conegut és Víctor Horta. Un gran arquitecte del Art Noveau que és com es conex aquí el modernisme. De familia modesta va estudir a Paris i Brusel·les on va deixar obres importants com la casa Solvay, -d'una prestigiosa familia de químics, l'empressa dels quals explotava durant décades les mines de potasa de Súria i de Torrelavega; la Casa del Poble a Brusel·les- seu del Partit Socialista belga- i altres edificis d'interés turístic i arquitectònic per tot el país.


4 comentaris:

Ana Carles ha dit...

Així al final estàs per Brussel·les? Crec que ja havies comentat alguna cosa en un altre post no? Jo he estat a Bèlgica però a la capital mai i no em faria res anar-hi. La gent quasi sempre diu que no els hi agrada però jo tinc amics que li troben un nosequé especial... ho haurem de comprovar.
Bona tornada!

Tigre de Papel ha dit...

Ola wapu, així que per Bèlgica... que wai! Disfruta-ho molt!

Petunets

Tigre de Papel ha dit...

P.D. Tinc un post programat per d'aquí dos o tres setmanes que potser t'agradarà... passa't d'aquí uns dies per Café Lisboa i em dius el que.

Marc ha dit...

Tigre, m'agrada tot el que fas tu :-p Tin per segur que em passaré pel Cafè Lisboa.