Desencantat amb el País

Quan els problemes i situacion familiars complexes em van obligar a retardar els estudis universitaris que havia començat a la Universitat Politècnica de València a Gandia, em vaig possar a treballar el moble una temporada fins a poder reprendre'ls.

Vist el panorama vaig deicidir canviar de destinació i, aquesta vegada vaig probar sort a la URV a Tarragona. Terra en la qual he estat de manera intermient des del 2003 i que m'ha donat les oportunitats que al meu país se m'han negat.

Acabada la temporada i després d'uns qants anys plens de preocupacions familiars i personals, he tornat a passar un temps al Maestrat.

Aqui les coses han canviat poc i per a pitjor des del meu punt de vista. A la complicada situacó econòmica que pateix el conjunt del estat cal sumar els problemes estructurals que ja venia patint la província de Castelló des d'època de bonança - una economia basada directa i indirectament en el totxo i on les polítiques de desenvolupament social, econòmic i turístic han sigut durant décades inexistents.
Però més enllà de les coiuntures econòmiques em decepciona una situació político-social predominant a aquestes terres: la pasivitat dels agents socials davant casos com el Cas Fabra i el Gürtel.
Polítics de primera línia valencians s'han aprofitat dels impostos pagats per nosaltres mateixos per donar llicències a empresaris que els feien regals, altres blanquejaven diners i es donaven permisos a empreses de les quals ells eren socis o tenien algun interès, falsificaven documents públics i privats... I a tot això ningú ha sortir al carrer a demanar explicacions ni ningú ha demanat caps ( bé, Costa ha abandonat el càrrec de manera temporal però sense abandonar el càrrec de diputat).
A tot això els principals acusats es limiten a no donar explicacions i a demanar la dimisió del president del govern estatal, tal i com van fer en el cas de l'accident del metro de València on ningú va ser responsable.
Però això no és tot. Si la situació econòmica és lamentable i la siuació política és digna d'un tebeo de Mortadelo y Filemón; lá realitat cultural valenciana tampoc és molt bona. Les associacions culturals i veïnals de mig país es queixen de la falta d'ajuts i subvncions i, actors i músics com Tonino i Raimon es queixen que no se'ls deixa actuar en bona part de localitats valencianes.
Pel quefa la televisió podriem parlar-ne bastant. Des de l'impediment per part de la Generalitat Valenciana a continuar les emissions de TV3 i Canal 33 es suma la politització de bona part dels canal que la TDT emiteix per al País Valencià : Canal 9, Punt 2, Televisión de Castellón, Canal 56 o Las Provincias TV.
Cert és que hi ha determinats intel·lectuals vinculats al Bloc Nacionalista Valencià i algun grup de gent propera al carlisme que fa treballs relativament interessants; però la vida cultural valenciana dista molt de la normalitat, més tnint en compte que gent de la talla de Raimon, Ferran Torrent i Joan Francesc Mira ténen molta més influència fora de les nostres terres que dins de les mateixes.
A tot això, el que sí és cert és que és el nostre dure com a ciutadans i com a membres de la societat civil de fer saber als nostres representants el ostre desencís i fer-los arribar les nostres queixes a més de actuar en la mesura de lo possible per tal d'intentar canviar aquestes situacions tan lamentables. He dicho...