El abuelo José Antonio

José Antonio Labordeta és escriptor, músic, poeta i va ser diputat al Congrés per la Chunta Aragonesista. A ell me'l vaig trobar a un bar-restaurant a Vallderoures (província de Teruel, comarca del Matarranya) quan uns veïns d'allà estaven cantant jotes.

En la seua contra haver sigut el mestre de Federico Jiménez Losantos, un Losantos que el criticaba en aquells momenst per considerar-lo extremadament tolerant amb la dreta burgesa (com canvien algunes persones eh?).

A l'Aragó José Antonio és conegut popularment com el abuelo, una expressió de carinyo en aquelles terres on les persones properes són sempre "el tío tal" o "el abuelo qual." Tan important és aquest personatge per l'història contemporània d'Aragó que la cançó "Somos" es considerada l'himne extraoficial. Va ser Labordeta també qui va acunyar alló de " Teruel existe", completat posteriorment amb ironia amb l'expresió "pero menos".



Gran coneixedor del territori que conforma l'antiga corona d'Aragó, Catalunya i València incloses, va mostrar-nos com viuen als nostres pobles al programa de La 2 "Un país en la mochila", que va tindre una grandísima acollida.

Abans havia escrit poemaris i va deixar publicats alguns llibres de lectura obligada ( Banderas Rotas és el més conegut) i havia fet cançó protesta com us mostro a dalt amb un preciós poema escrit i musicat per ell mateix amb el mateix títol que les seues "quasimemòries."



Ara es retira parcialment de la vida pública per dedicar als seus nets el temps que la cultura i la política li han robat en temps anteriors. Per desgràcia, molts els recorden per aquella intervenció al Congrés davant el ministre de Foment Francisco Álvarez Cascos que acabeu de veure.