Rebels amb causa (1): Khaled

Aïsha. Khaled




Khaled va nàixer a una ciutat portuària d'Argelia l'any 1960 en un país encara marcat fortament pel colonialisme francès. L'any 1962 el país va aconseguir la independència, però la presència francesa al país encara és important durant els anys següents, anys en que el jove Khaled es formaria.
Als 14 anys cheb Khaled, el jove Kahled, comença a tocar l'acordió i la guitarra -havia aprés de manera autodidacta- a bodes i festes de circumcisió. Al 16 anys ja era un reconegut músic al seu país tot i no haver sonat mai a la ràdio i graba el seu primer disc de música raï.
Influenciat per el Reggae de Bob Marley i, especialment per la música egipcia de Umm Khalzum.
Durant els anys 80 publica diversos temes que fan referència a l'alcohol i la igualtat de les dones. El creixement de l'intgrisme islàmic a Algeria l'obliga a exiliar-se a França i diversos companys seus són assassinats.
L'any 1985 es celebra per primera vegada un concert de Raï a Algeria. Khaled hi actúa però s'instal·la definitivament a França on gravarà diversos discos que el duran a evolucionar cap al Jazz i el Pop.
L'any 1996 edita el disc Sahra , el primer single del qual és la cançó que acabem d'escoltar: Aïsha, que rep el nom de l'esposa preferida de profeta. En ella Aísha li diu:
"Guarda els teus tresors
Jo no vull res de tot això
els barrots forts, els barrots ni tan sols d'or ( fa referència a una gàbia)
només vull tindre els mateixos drets que tu
i que em respectes cada dia
només vull que em dones amor"
En una societat marcada fortament pel masclisme vinculat; de manera falsa, cal dir-ho; a unes idees religioses aquesta cançò va obligar-lo a portar escoltes continuament per por a reprersalies.
No obstant això, i perdut l'apelatiu de cheb (jove) va continuar lluitant per canviar la societat. Convertit en un heroi al món àrab més progresista, va fer col·laboracions amb músics de la talla de Sting o Noah.




Precisament amb la cantant israelí va aconseguir obtindre de nou un resó polític mundial quan es va atrevir a gravar la que és sense cap mena de dubte una de les millors cançons -i més revolucionàries- del segle XX, va fer la primera versió en àrab del Imagine de John Lennon. I ho va fer precisament amb una cantant israelí i sionista.