El meu desengany amb la religió catòlica va arribar quan jo tenia 12 anys i em van convidar a fer unes jornades de convivència a l'escola dels Legionarios de Cristo a Montcada (València). No em va agradar l'ambient que allí es respirava tot i que les activitats lúdiques per als joves eren variades.
Passat un temps, Anglaterra em va canviar encara més i l'adolescència em va separar encara més de l'esglèsia. No vaig prendre la confirmació a pesar de la meua família catòlica, la qual cosa els va molestar lleument.
A la societat del Maestrat continúa tenint una gran importància la religió catòlica, com a bona part d'Europa. Tot i la separació amb l'esglèsia catòlica vaig continuar participant de manifestacions culturals vinculades a aquesta: la processó del Corpus Christi amb els gegants i cabuts, la pujada i baixada del Sant Crist de la Mar a Benicarló o el Camino de Santiago.
He treballat a diverses empreses familiars on les famílies propietàries eren de l'Opus Dei (no us imagineu quants hostelers vinculats estan a aquesta branca de l'esglèsia catòlica) amb major o menor sort; he viscut envoltat de capellans (família del meu avi, veïns,etc...) i gent d'esglèsia; la qual cosa m'ha fet tolerant a ells en major grau que a d'altres que pensen de manera semblant a la meua. No obstant, els que he tractat normalment - de capellans- eren bastant tolerants també a l'esquerra política.
Com a exemple, recordo que un dia estavem preparant una caminata per la serra d'Irta aviat al matí. Un capellà conegut estava a la plaça de l'esglèsia on anavem aprendre un cafè abans de sortir i vam xarrar una estona amb ell. Quina sorpresa vam tindre en sentir de la seua boca quan estava veient un parell de persones esperant a la port de la parròquia: - Estos del Opus són uns pessats, no hi ha qui els aguante!! Que s'esperen!"
Òbviament, la religió cristiana ha tingut una importància cabdal en el desenvolupament d'Europa però el fanatisme lligat a ella ha aportat coses com la Santa Inquisició o les creuades. Els vincles de l'esglèsia catòlica a partits polítics causa que molta gent d'altres ideologies abandone l'esglèsia i amb això que gran part del seu-i nostre- patrimoni cultural quede abandonat.
L'eterna discusió
Fins a quin punt l'esglèsia és religió i quan deixa de ser-ho per a convertir-se en política? És la religió catòlica veritablement la base de la nostra cultura o ho és l'humanisme? Plató, Arquímedes, Aristòtil, Lutero influeixen més a la cultura europea (si és que aquesta existeix) que les escriptures de la Biblia o de Sant Tomàs de Aquino?,Si és de veritat l'humanisme l'eix de la cultura occidental, què explica manifestacions tan importants a Lourdes, Fátima o Santiago de Compostela? A saber, no tinc cap resposta a això, potser totes dos han influit de manera important al desenvolupament socio-cultural d'Europa.
P.S. Els dos vídeos que acompanyen aquesta reflexió aporten alguna cosa sobre la maue manera d'entendre aquesta realitat. Es tracta de el final de "La vida de Brian" de Monty Python -tot un clàssic- i del videoclip de "Je veux vivre" del franco-algerià Faudel, una declaració de principis
3 comentaris:
Osti nen, els Legionarios de Cristo... Quina por!
A mí la Legión!XD Coses que passen, per fortuna o per desgràcia no van tindre gran influència en mí.
Menys mal, perque tan negres i amb aquestes idees...
Quines companyies et busques! ;-)
Publica un comentari a l'entrada