Una història familiar

Escric aquest post des de Madrid i recordant els meus origens familiars aquí al mig de FITUR envoltat de postals tópiques i típiques de mig món.
Acabada la Guerra de 1936-39 els meus besavis van decidir tornar al Maestrat on conservaven una finca. Ells ja havien nascut a Barcelona i van tornar més per circumstàncies que per pròpia voluntat: al camp hi havia més possibilitats de menjar que al centre de Barcelona (carrer Nàpols 116) i a més el meu besavi estava malalt i els aires de vila li vindrien millor que els aires bruts d'una ciutat industrial com Barcelona.
El trauma va ser gran per a ells, però especialment per a la meua àvia que en aquell moment tenia 18 anys i s'havia criat i educat a una bona escola barcelonina propera a l'Arc de Triomf.De viure al centre de Barcelona van passar a criar gallines i sembrar patates.
Per part del meu avi, el canvi també va ser important: el seu pare vinculat a la política local va ser assassinat durant la guerra civil per un grup d'anarquistes. Com a calafat d'una vila amrinera com Peníscola, el seu pare tenia uns ingresos importants per al que era el nivell de vida de l'època.
Passat això, van traslladar-se a la veïna ciutat de Benicarló; el meu avi va deixar els estudis i començar a treballar la llanda.
Tot i això, la meua família va tindre sempre molta rel·lació amb Barcelona i Peníscola i la seguim tenint.
Davant l'stand de Barcelona recordo paisatges coneguts que porten records més enllà de l'experiència personal: Arc de Triomf, Carrer de Nàpols, Diputació i Consell de Cent; l'escola Pere Vila o l'escola Jacint Verdaguer acompanyen al meu ideari a la Sagrada Família, Park Güell o la Barceloneta.
A més dels viatges amb la Colla de Gegants de Benicarló per ciutats catalanes i de les pernoctacions a "ciutats geganteres" com Sant Joan Despí , Mollet o el Prat de Llobregat; els meus vincles amb Barcelona són més que els familiars.
La primera empresa per la qual vaig treballar- a Peníscola per cert- era de L'Hospitalet de Llobregat i la última - a Salou- era de Barcelona. Els principals desplaçaments aeris de la meua vida, els més importants -excepte un que va sortir de Girona- tenien com origen l'aeroport del Prat. I alguns viatges en ferrocarril han sortit o de la meua estimada Tarragona o també de l'estació de Sants, a la qual li tinc un carinyo especial des de l'estiu de 2007 i les obres del TGV.
No obstant, al menys de moment, impossible viure a la ciutat comptal. Una llàstima.