De poble

Fa uns any ser de poble era, en molts casos -almenys al Maestrat-,i en segons quins sectors; sinónim de ser tonto i incompetent. Es deia que una persona era de poble quan havia nascut de la via del tren cap a l'interior i això era en alguns casos motius de burla.

Vist amb perspectiva resulta curiós que a una comarca eminentment rural com és el Baix Maestrat ser "de poble" estigués denostat; suposo que vindria a ser la contraposició entre ser d'una zona industrialitzada i de regadiu i d'una altra de secà i més rural si cap. Cal tindre en compte que les poblacions més habitades a la zona són Vinaròs i Benicarló que en aquell moment rondaven els 20.000 habitants si arribaven i que la ciutat més propera, Castelló, està a uns 70 kilómetres de Benicarló.
Una mostra de ser de poble era no parlar un castellà correcte o que es notés accent. La gent de capital parlava-parla- castellà normalment i això era una mostra de modernitat front als catetos de poble que parlaven al carrer una llengua destinada a parlar-se a casa i prou.
La meua àvia i besàvia parlaven ,tot i viure a Benicarló i haver-ho fet durant la seua infantesa i joventut a Barcelona, normalment el valencià del Maestrat amb un toc de català barceloní; i quan es veien obligades a parlar castellà això els suposava un esforç. Paraules com esblavida, femero i garrofero apareixien de manera habitual en les seus converses en castellà, al igual que ho fan a les del meu pare en determinades ocasions, que em pregunta:
- Com es diu X en castellà?.

Sembla per fortuna, que aquesta tonteria s'ha acabat, els qui abans es burlaven de la gent de poble van a fer turisme rural , es hipotequen a Càlig perquè està més a prop del polígon industrial i les hipoteques són més barates.
Per altra banda es revaloritza la llengua del poble, el valencià - si exceptuem algun ajuntament que diu que el castellà està discriminat com és el cas del de Benicarló-, es fan esforços per recuperar els pobles abandonats i les seus costums i tradicions i fins i tot a la tele fan programes dedicats a l'àmbit rural: des dels programes que fa TVE2 els dissabtes al matí fins al Caçadors de Bolets de Tv3.
Jo, que no tinc pàtria xica, que em sento tant bé a Tarragona com a Salou, Benicarló com a Maó o Banyoles; vull reivindicar des d'aquí el fet de ser de poble, de ser de barri. Aquells que abans es reien dels que viuen a pagès, de la gent de poble; són ara considerats Pixapins i Oquemacus amb raó.
Abans semblava que només una realitat era bona. S'havia de ser modern i les úniques tradicions que valien eren la d'agafar el metro per anar a treballar, disfrutar de les festes de la ciutat com les falles i parlar i viure com la gent de capital.
Ara el poble s'ha convertit en un parc d'atraccions per a capitalins maleducats que a vegades fins i tot es queixen de que el campanar toque a la nit o de que les vaques passegen pels prats prop del nucli del poble amb esquelles. Això sí, els pagesos ingressen - i tant de bó seguisca així durant molt temps pel bé de tots- els diners d'aquells senyorets de la capital que van un cap de setmana al poble per descansar amb els xiquets, però que volen viure com a la capital.
A més el món rural té una gran importància en les nostres vides, i no només per motius etnològics ni perquè el camp és l'origen de gran part de les nostres famílies. Cal recordar a cada menjada d'on vé allò que hi ha a la taula: carns de l'Alt Maestrat, formatge de Catí,vins del Priorat, pomes de Girona, llet del Pla de l'Estany,etc... per exemple. La fruita,la verdura, la carn i els làctics a més dels cereals i les llegums vénen de zones rurals que si no es mantenen i conserven deixaran de produir. Jo també sóc de poble.
O de barri, d'aquells barris que s'empenyen en fer desaparèixer- com el Cabanyal a València - o dels pobles que van morint i amb ells la nostra identitat, els nostres origens.

Post Script

Dos díes després de publicar aquest post, m'ha arribat des del Pla de l'Estany aquest mail:
Les vaques porten esquella i la merda fa pudor! Ja n'hi ha prou! La població rural de Catalunya està patint una amenaça!Des de fa segles les campanes dels pobles toquen cada hora, les vaques, les ovelles i els cavalls porten esquelles al coll, els galls canten a la matinada i la merda fa pudor (com no pot ser d'altra manera).Darrerament hi ha hagut un gran augment de població urbanita "post moderna" que fa turisme rural per "respirar aire fresc" i "viure la natura". Això no hauria de ser un problema si no fos perquè alguns d'ells, Ajuntaments i constructores estan posant en perill la tasca dels pagesos i ramaders. Es veu que les esquelles i les campanes "molesten", els galls "criden" massa i els tractors "destorben" a la carretera, i segons algun Ajuntament no es cumpleixen alguna norma que s'han tret de la màniga.Serà certa la dita tan nostrada "de fora vingueren que de casa ens tregueren"?No hi ha cap problema en compartir el món rural, el que cal és respectar-lo com es mereix.A Catalunya tenim la sort que hi ha gent que pot viure encara de l'agricultura i ramaderia, una tasca que, de moment, no fa fums ni cal posar límits de velocitat a les vaques perquè pasturin.La muntanya no és Port Aventura! És real i és de veritat! Ajudem tots plegats perquè segueixi sent així.