Fa uns anys va apereixer una novel·la histórica que va causar algun revol als cercles conservadors.La novel·la, plagada d'errors i falsetats historiogràfiques, planetjava a través de l'obra de Leonardo Da Vinci la manipulació d'alguns fets per part de l'església católica. Com no en va tindre prou amb l'efecte de "El Codi Da Vinci" va continuar amb la mateixa amb els "Àngels i dimonis".
Passada la polèmica, he descobert que hi ha sectors importants de la població que no només neguen la trascendència de la figura de Leonardo Da Vinci, considerant-lo un bon dibuixant que tenia coma únic interès atacar la religió; sinò que a més ataquen el renaixement europeu no com a moviment artístic sinó per les seues involucracions en aspectes religiosos, humanistes i socials.
Per ells l'únic cosa que va aportar aquest moviment va ser un anticlericalisme radical causant de gran part dels defectes de la nostra societat actual. Així doncs, no només ataquen la figura de Leonardo sinò que amb l'excusa critiquen a Lutero, Tomàs Moore, Michelangelo Buonarotti, Durero o Bruegel.
Considerant enemics de la llibertat a aquests personatges de l'art i la cultura defensen als sectors ultracatòlics que defensen les seues idees. Però per a defensar aquest fanatisme politico-religiós es veuen en l'obligació d'atacar l'història de l'esglèsia com a institució.
Per explicar-me millor l'esglèsia era en principi contrària a les activitats de crèdits i prestecs per considerar negatiu l'acte onerós que suposa el cobrament de comissions, motiu pel qual va tindre enfrontaments amb personatges de la talla de Michelangelo. Més tard rectificaria fins a dirigir un important banc com és el Banco del Espiritu Santo.
Com en atacar els enemics humanistes del renaixement no n'hi ha prou, aquests grups minoritaris, han optat per atacar científics del segle XIX en les teories dels quals es basa la nostra ciència actual: Darwin i Mendel.
Les teories del monjo agustí Gregor Mendel i els primers descobriments del camp de la genética van començar a ser valorades cap al 1886. D'aquelles primeres aportacions naix la ciència que estudia la genètica.
Darwin va propossar més o menys per la mateixa època les seues teories evolutives que s'han anat demostrant a través d'investigacions recents a través d'anàlisis i excavacions al llarg i ample del planeta- des de Kenya a Atapuerca.
Poc més d'un segle més tard, i amb dades científiques sobre la taula algunes escoles i alguns professionals de l'educació i dels mitjans de comunicació rescaten les teories creacionistes i les utilitzen com a base per a defensar unes idees personals de la mateixa manera que es defensen a través de cartells publicitaris als autobusos l'existència o no d'un Déu.
Des del meu modest punt de vista, la fè pertany a la realitat interna de cada persona i quan s'utilitza la seua figura per interessos personals apareixen la Santa Inquisició o les Guerres de religions que en defensa d'un Déu maten centenars de xiquets a Palestina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada